Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Pau
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament dels Pirineus Atlàntics, França.
Antic centre comercial, s’ha desenvolupat industrialment arran de l’explotació del gas de Lacq Té metallúrgia especialitzada, filatura de llana, confecció i indústria del calçat Fundada al s XI pels vescomtes de Bearn esdevingué capital del regne de Navarra després del 1512 És situada a l’extrem d’un promontori que domina la vall del gave de Pau, tributari de l’Ador, al voltant d’un castell que ha sofert remodelatges
Foix
© J. Mariné
Capital del País de Foix, Occitània, i del departament francès de l’Arieja, a la confluència de l’Arget amb l’Arieja.
És un centre administratiu i turístic, i hi ha indústria del ferro La ciutat nasqué entorn d’un oratori erigit per Carlemany i convertit, al segle X, en l’abadia de Sant Volusià En roman l’església, reconstruïda als segles XIV i XVII Al segle XI els comtes hi bastiren el castell de Foix , que domina la ciutat i que fou el centre de tota la història del comtat de Foix Fou restaurat al segle XIX, però conserva les torres dels segles XII, XIV i XV
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
Bellcaire
mll (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, situada vora el Roine i enfront de Tarascó.
Hi ha indústria química, alimentària i tèxtil Un castell del segle XIII domina la ciutat cal destacar, a més, la casa de la vila, del segle XVII, obra de Mansart, l’església de Nostra Dona de Pomiers, del segle XVIII, i el Museu del Vell Bellcaire, on es conserven peces d’etnologia occitana i nombrosos documents relatius a la fira de Bellcaire Al segle XIII els reis de França crearen la senescalia de Bellcaire , ensems amb les de Carcassona i de Tolosa, per tal de dur a terme la pacificació del Llenguadoc, recentment adquirit senescal La seva situació privilegiada convertí la ciutat en un…
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de…
la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
Alfarràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la Noguera i va quedar adscrit al Segrià, limita amb els termes de Castellonroi N i Albelda W, pertanyents a la Llitera amb els noguerencs d’Ivars de Noguera NE i Algerri E, i amb Almenar Segrià al S amb aquest darrer municipi ho fa per la partida, documentada a la baixa edat mitjana i als primers anys de la moderna, de Sant Fadruc o Faduc, on hi ha la font de la Boga Aquest municipi és situat a l’extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, que fa de termenal…
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs
Massalcoreig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l’interfluvi del Cinca límit occidental del terme i del Segre límit meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori l’Aiguabarreig, espai classificat en el PEIN Limita amb els municipis de la Granja d’Escarp S, Seròs E, Fraga N i Torrent de Cinca W, els dos últims pertanyents a la comarca del Baix Cinca El relleu és format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al Cinca, d’escassa altitud La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona fèrtil alluvial dels rius…