Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Castres
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de Tarn, França, vora el riu Agot.
La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un bisbat 1317…
Tarascon-d’Arièja
Ciutat
Ciutat del país de Foix, Occitània, al departament de l’Arièja, França.
Construccions mecàniques Església gòtica Torre del s XIII, resta d’un antic castell
Comtat
Història
Comarca de Provença, Occitània, situada en un sector de la plana al·luvial del Roine.
És d’economia agrícola hortalisses i fruiters, centrada a Avinyó i Carpentràs Correspon a l’antic Comtat Venaissí
el Perapertusès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al límit amb la Fenolleda, de la qual és separada per la línia de crestes que forma la carena principal de les Corberes, a llevant del roc de Querbús.
Comprèn la capçalera de l’Aglí on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera, que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau, que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important El centre de l’antic pagus o vescomtat del Perapertusès era el…
Antíbol
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament d’Alps Marítims, França, situada a la Costa Blava, prop del cap d’Antíbol.
Centre d’exportació flors, taronges, olives i seu d’una escola d’horticultura Actualment, el seu principal recurs el constitueix el turisme i la indústria hotelera L’antic castell de Grimaldi segle XVI, amb una torre del segle XIV és seu d’un museu en el qual sobresurten pintures, dibuixos i ceràmiques de Picasso
La Chasa Dieu
Coline Buch (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Antiga abadia del Velai, Occitània, fundada al segle XI, que esdevingué cap d’una congregació unida a la de Sant Maur el 1640.
L’església de Sant Robert 1342-52 i 1370-78 n’és una notable obra gòtica La tomba de Climent VI, antic monjo i iniciador de la fàbrica, és una peça mestra de l’escultura del segle XIV hi sobresurt també la pintura mural de la Dansa macabra ~1460-70, el cadirat segle XIV i els tapissos segle XVI
Pau
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament dels Pirineus Atlàntics, França.
Antic centre comercial, s’ha desenvolupat industrialment arran de l’explotació del gas de Lacq Té metallúrgia especialitzada, filatura de llana, confecció i indústria del calçat Fundada al s XI pels vescomtes de Bearn esdevingué capital del regne de Navarra després del 1512 És situada a l’extrem d’un promontori que domina la vall del gave de Pau, tributari de l’Ador, al voltant d’un castell que ha sofert remodelatges
Vilafranca de Roergue
Ciutat
Ciutat d’Occitània, a l’antic comtat de Roergue, al departament d’Avairon, França.
Situada a la dreta de l’Avairon, al límit del Massís Central, és un nucli industrial molt actiu confecció, blanqueries, conserves Fundada per Alfons de Poitiers 1252, fou molt castigada durant les guerres de la Reforma i per la pesta del 1628 Conserva diversos monuments medievals, entre els quals es destaquen l’església de Nòstra Dòna s XIV-XV i l’antiga cartoixa s XV, seu de l’actual hospici
Frejús
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
És situada a tocar del massís de l’Esterel, dominant la desembocadura de l’Argens i comunica amb la mar per un estret canal de 2 km de llargada El 1959 la ruptura de la resclosa del pantà de Malpasset inundà i destruí els barris baixos de la ciutat Té fàbriques de ciment, camps de tabac i petites mines de carbó Estació balneària Del seu passat antic Forum Iulii , fundat per Juli Cèsar, i seu episcopal des del s IV conserva restes molt notables un amfiteatre, un teatre, un aqüeducte i un baptisteri del s V La catedral i el claustre són dels s XII-XIII
Nimes
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.
És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l…