Resultats de la cerca

El curs alt, aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, flueix en direcció NE-SW i rep, entre els afluents, el Marona i el Cera, tots per l’esquerra Al curs mitjà i baix segueix la direcció est-oest a través de la Guiena l’afluent principal del curs mitjà és el Vesera, i del curs baix, l’Eila, ambdós per la dreta Els nuclis de població més importants per on passa el riu són Brageirac i Liborna, aquest darrer a la confluència amb l’Eila En el Bec d’Ambès s’uneix amb la Garona i forma l’estuari de la Gironda, on la marea arriba a penetrar fins a 161 km És de règim nivopluvial, i és…

És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica

Neix al sector NW del Massís Central, i desguassa a la Dordonya aigua avall de Briva

Mercat agrícola bolets, fruita, vi de Pech Armand i de Monbasalhac, és seu d’un institut d’experimentació del tabac i un nucli industrial indústria alimentària, utillatge agrícola, proveït per la hidrocentral de Teulhèras

El 1909 hi foren trobades en els estrats aurinyacians les restes d’un home que alguns antropòlegs individualitzaren amb el nom d' homo aurignacensis , però que més aviat cal considerar com una variant arcaica de l’home de Cromanyó

Producció de ganivets Centre d’interès turístic, conserva restes antigues i un castell, del s XVIII

Hi fou trobat 1888 un conjunt de restes humanes fòssils del Magdalenià, anomenades home de Chancelade , probablement pertanyents a un Homo sapiens sapiens poc o molt relacionat amb l’home de Cromanyó

Conserva una notable església romànica del s XII amb una nau allargada, que coronen tres cúpules, i absis, a l’interior dels quals s’obren tres capelles El portal és una de les realitzacions més reeixides de l’escultura romànica occitana, amb escenes del monjo Teòfil, el profeta Isaïes i un pilar decorat amb monstres i figures humanes entrellaçades

Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La…

És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que hi han estat trobats des de les excavacions començades el 1862 per Edouard Lartet Els jaciments més importants són els de Lo Mostièr, Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l’evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L’Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l’anomenada Venus Impúdica , i La Magdalena Les coves principals són les de Las Combarèlas, la Font de Gaume i Las Caus, centres molt importants de la pintura rupestre