Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Givors
Ciutat
Ciutat de la Provença, Occitània, al departament del Roine, França, situada al S de Lió i a la vora del Roine.
Indústries metallúrgiques, químiques, tèxtils, de calçats i de joguines Petit port fluvial Té restes d’un castell del s XII
Puèi Domat

Vista del cim del Puèi Domat
© Jaume Ferrández
Muntanya
Muntanya d’Alvèrnia, Occitània, al Massís Central i a 8 km de Clarmont d’Alvèrnia.
És el pic més alt 1465 m d’una cadena volcànica, amb un petit cràter Des del 1876 hi ha un observatori astronòmic L'any 2012 s'inaugurà un tren cremallera per accedir al cim
Valclusa
Antic poble
Antic poble prop d’Avinyó, Provença, Occitània, anomenat actualment Fontaine-de-Vaucluse, a causa de la font vauclusianaque porta el seu nom i que alhora ha donat nom al departament francès de Valclusa.
Té una església romànica i les restes d’un castell Hi ha un petit museu en record de Petrarca a la casa on, segons la tradició, estigué el poeta en els seus sojorns a Valclusa
Carpentràs
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de la Valclusa, França, vora l’Ausoni.
És un mercat agrícola fruiter i un petit nucli industrial indústria alimentària i de la confecció Fou la capital del comtat de Venaicin del 1229 al 1791, i seu d’un bisbat des del s III fins al 1789
Conques
Municipi del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Avairon, França.
És cèlebre per l’església monàstica de Santa Fe 1035-60 i lloc de pelegrinatge en el camí de Sant Jaume La façana, amb dues torres, destaca pel seu timpà, anomenat del Judici Final 1140, una de les mostres més belles de l’escultura romànica occitana Resta una galeria del claustre segle XI amb un petit museu lapidari La sala del tresor conserva obres d’orfebreria dels segles IX reliquiaris de Santa Fe i de Cepí d’Aquitània al XV
Toló
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament de Var, França.
És nucli d’una conurbació d’unes 390 000 persones Ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles És també un centre turístic De petit poble es convertí en ciutat estratègica amb l’annexió a França, perquè Lluís XV en féu un centre militar, paper que s’incrementà als s XIX i XX, amb la installació de l’esquadra francesa de la Mediterrània Fou seu episcopal des del s VI fins a l’any 1790 Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria Major s XVII-XVIII i la gran torre de la Mitra s XVI
Càors
Ciutat
Ciutat de la Guiena, Occitània, capital del departament d’Òlt (Lot), França, situada vora el riu Òlt.
Centre del Carcí, situada en una plana agrícola cereals, vinya i ramadera ovelles és un petit nucli industrial tabac, alimentació Conserva el seu nucli medieval, del qual sobresurten la catedral de Sant Esteve, iniciada al segle XII, amb un notable portal romànic el Palau del Rei residència dels senescals del Carcí i un palau inacabat fet bastir pel papa Joan XXII ambdós del segle XIV l’església de Sant Urcís segles XII-XIII, part de les muralles i el notable pont Valentré, fortificat 1308-1380 Fou la capital dels cadurcs Divona , i des del segle III tingué bisbat Pertangué als comtes de…
la Camarga
Comarca de Provença, Occitània, al departament francès de les Boques del Roine.
S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i…
conca d’Aquitània
Regió natural de l’Occitània occidental situada entre el Massís Central i la costa atlàntica, i entre els Pirineus i el Loira.
És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…
La Tèsta-de-Buc
Localitat
Localitat de la Gascunya, Occitània, al departament de la Gironda, França, situada a la costa atlàntica, a la sortida del petit estuari format per la llacuna d’Arcaishon.