Resultats de la cerca

La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…

Vers el 1048 constituïa el vescomtat de Carladès o de Carlat , regit per Gilbert, casat amb Nobília, possiblement filla d’Odó, vescomte de Lodeva El matrimoni de llur filla Adela amb Berenguer II, vescomte de Millau i de Gavaldà, uní el Carladès i Lodeva a aquests territoris El vescomtat de Carladès fou repartit entre els dos fills d’aquest matrimoni Gilbert i Ricard La part del primer fou heretada per la seva filla Dolça de Provença i passà a ésser domini de la casa comtal barcelonina en casar-se aquesta amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona 1112 fou heretat per llur fill segon,…

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…

Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava…

Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…