Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Gavaldà
Comarca d’Occitània, al sud de l’Alvèrnia, entre les Cevenes i la Marjarida i l’Aubrac.
Correspon a la major part del departament de Losera, al SE del Massís Central És formada per altiplans de més de 1000 m d’altitud, tallats per les capçaleres d’alguns rius gorges del Tarn i dominats per cims que assoleixen els 1500 m La població, en regressió progressiva, viu principalment de la ramaderia El centre principal i la capital és Mende
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Limanya
Regió d’Occitània, plana, en el Massís Central.
Regada pel riu Alier, és oberta al N, mentre que presenta suaus pendents cap al S Constitueix l’eix geogràfic i històric de l’Alvèrnia El subsol és granític, recobert per capes de bancs calcaris, que alternen amb altres d’argila i de cendres basàltiques mola volcànica de Lo Puèi Domat, a l’W A l’E s’estén la cadena de Forés, al peu de la qual se situen les ciutats de Tièrn i de Vichy Comprèn també l’ampli nucli urbanitzat de Clarmont d’Alvèrnia i Riòm Fora de la indústria, centrada entorn dels nuclis urbans, s’hi desenvolupa una variada agricultura cereals, vinya, horticultura i prats…
les Cevenes
© Jaume Ferrández
Serralada
Serralada d’Occitània, França, formada per l’aixecament del costat sud-est del Massís Central i oberta cap a la vall inferior del Roine i la plana del Llenguadoc pel sud, que dibuixa un arc de 480 km de llargada.
És la principal divisòria d’aigües entre els rius mediterranis Ardecha, Gard i Erau i els atlàntics Loira, Tarn i Alier És constituïda sobretot per roques metamòrfiques gneis, esquists intensament plegades i afectades pels moviments orogènics hercinians Hi ha també formacions calcàries del Juràssic i volcàniques Tenen una altitud mitjana entre els 900 i 1200 m i culminen a 1750 m Hi ha carbó vora Alès, que abasta la indústria pesant Els castanyers d’aquesta regió són famosos, i a la part nord hom conrea la vinya El 1970 fou creat el parc nacional de les Cevenes 84000 ha
vescomtat de Millau
Geografia històrica
Territori feudal occità que, al segle X, fou governat pel vescomte Bernat I (mort el 937), que també era vescomte de Carladès i que fundà l’abadia de Conques.
El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i des d’aleshores…
Millau
© Jaume Ferrández
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Avairon, França, a la vora esquerra del Tarn.
Hi destaquen les adoberies, la petita indústria de guants i mobles i el turisme és el punt de partida per a la visita de les gorges del Tarn Prop de la ciutat hi ha el viaducte de Millau, un pont de l'autopista A-75 sobre el Tarn que fou inaugurat el 2004 Dissenyat per Norman Foster i l'enginyer Michel Virlogeux, és una construcció multicable d'uns 2,5 km de llarg i una alçada màxima de 343 m sobre el riu, suportada per set pilars de formigó
Muret
Localitat
Localitat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Alta Garona, França, situada prop de la Garona, al S de Tolosa.
El 13 de setembre de 1213 hi tingué lloc la batalla de Muret
Foix
© J. Mariné
Capital del País de Foix, Occitània, i del departament francès de l’Arieja, a la confluència de l’Arget amb l’Arieja.
És un centre administratiu i turístic, i hi ha indústria del ferro La ciutat nasqué entorn d’un oratori erigit per Carlemany i convertit, al segle X, en l’abadia de Sant Volusià En roman l’església, reconstruïda als segles XIV i XVII Al segle XI els comtes hi bastiren el castell de Foix , que domina la ciutat i que fou el centre de tota la història del comtat de Foix Fou restaurat al segle XIX, però conserva les torres dels segles XII, XIV i XV
Comtat Venaissí
Ciutat
Regió històrica de Provença, Occitània, al N de la Durença, centrada per la ciutat de Carpentràs, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Estigué sota la dominació dels reis d’Arle fins el 1032 Des del 1125 fou possessió dels comtes de Tolosa, en feu de l’Imperi, sota el nom de marquesat de Provença Després de la croada albigesa, el rei de França l’ocupà 1271 i el donà a la seu papal de Roma quan Climent V traslladà el papat a Avinyó 1309 es convertí en un estat pontifici Després del retorn del papa a Roma 1377, romangué encara com a terra pontifícia, i el papa hi era representat per un legat Ocupada per les tropes franceses en diverses ocasions 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revolució Francesa hi triomfà definitivament el 1790, i…
les Garrigues
Comarca del Llenguadoc, Occitània, als departaments francesos d’Erau i de Gard, al SE de les Cevenes.
Constituïda per baixos altiplans calcaris, és drenada per l’Erau i per afluents del Roine Pel que fa a l’agrícultura és una comarca pobra, només hi són conreades petites conques fèrtils fruiters i vinya