Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Bigorra

Comtes de Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
Carcí
Territori de la Guiena, Occitània, a la vora oriental del Massís Central, que comprèn els departaments francesos de l’Òlt i part del de Tarn i Garona.
L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitat en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al segle X es convertí en feu del…
comtat de Nimes

Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
Armanyac
Regió històrica de Gascunya, Occitània, a la conca d’Aquitània, que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.
És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de…
Agen
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital del departament d’Olt i Garona, França, vora la Garona.
Mercat agrícola de l’Agenès fruita i vinya i nucli comercial i industrial fertilitzants i productes farmacèutics Seu episcopal, té una catedral, en part romànica i en part gòtica És la civitas Agennesium , esmentada des del segle IV Des del segle IX fou capital del comtat d'Agenès
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
la Sanha
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
Situada a la costa mediterrània, forma part de l’aglomeració de Toló, al SW d’aquesta ciutat Drassanes i reparacions navilieres
Montelaimar
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, al departament de Drôme, França, situada a la confluència del Roubion amb el Roine.
Produeix sobretot torrons Central hidroelèctrica, sobre un canal de derivació del Roine 29 982 h 1990 Conserva un castell dels Adhemar, en part del s XII Fou molt disputada entre hugonots i catòlics
Carcassès
Territori del Llenguadoc, Occitània, França, entre la Muntanya Negra i les Corberes, drenat pel riu Aude i el seu afluent el Fresquel i travessat pel canal de Migjorn.
La principal ciutat és Carcassona La seva història medieval s’identifica amb la del comtat de Carcassona Formà part, en temps moderns, fins a la Revolució Francesa, de l’administració política del Llenguadoc
Bego
Prehistòria
Muntanya dels Alps Marítims, Occitània, famosa pel fet d’haver-hi estat descobertes nombroses sèries de gravats rupestres prehistòrics, situats entre els 2 000 i els 2 500 m d’alçària, dividits en diversos grups, que representen en total unes 40 000 figures, sovint no gaire fàcils d’interpretar.
La majoria són representacions esquemàtiques de bòvids o d’armes, sobretot punyals de models corresponents a l’edat de bronze, bé que la part més antiga dels gravats podria haver començat als temps neolítics
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina