Resultats de la cerca

Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la…

Ciutat principal de la Costa Blava, situada a la petita plana del Paillon, entre la mar i la muntanya, vorejant la badia dels Àngels, entre les costes de Var, a l’W, i els turons de Cimiez, a l’E Al seu clima, temperat, i a la seva situació deu el seu desenvolupament turístic, iniciat a mitjan segle XIX, que n’ha fet una de les estacions turístiques de més anomenada mundial La Promenade des Anglais, vora la mar, és el centre ric i mundà d’esbarjo Hi ha diverses activitats derivades del turisme És també nucli industrial indústria mecànica, tèxtil, química, alimentària i de perfums Universitat…

La fundà vers el 872 el monjo hispà Atala, després de fracassar en el seu intent de fundar un monestir prop de Peralada Alt Empordà Fou elevada a la categoria d’abadia el 885 Vers el 1080 fou unida a la Grassa i poc després el comte de Carcassona, Ramon, la donà a l’abadia d’Alet Sorgí un plet entre ambdues abadies que el 1091 es pronuncià interinament a favor de la Grassa, però els concilis de Sant Gèli 1135 i de Tolosa 1119, confirmats per butlles de Pasqual II i de Calixt II, uniren Sant Policarp a Alet El 1197 recuperà la seva independència, i tingué força vitalitat fins a les lluites…

És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de nou el 1285 Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats…

Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…

Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…