Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Gran Paradiso
Vall
Massís alpí constituït principalment per roques cristal·lines, situat entre les valls de l’Orco i del Dora Baltea, dels Alps de Graies, té grans altituds, com el Gran Paradiso (4 061 m) i el Grivola (3 969 m).
És parc nacional italià 640 km 2
Drava
Riu
Riu d’Europa Central (720 km) afluent, per la dreta, del Danubi.
Neix prop de Dobbiaco Itàlia, i drena el Tirol, el nord d’Eslovènia i el sud d’Hongria
Maurienne
Vall
Vall dels Alps francesos, a la Savoia, solcada pel riu Arc, la força del qual és aprofitada per algunes indústries metal·lúrgiques i químiques.
Utilitzada ja a l’edat mitjana com a lloc de pas, avui hi passen un ferrocarril i una carretera que comunica França amb Itàlia Col du Mont Cenis
Valls Valdeses
Vall
Conjunt de valls dels Alps Cozie, als Alps occidentals, dominades per la vall del torrent Peliç (amb la ciutat de Tor-Peliç com a centre).
Constitueixen l’extrem nord-oriental d’Occitània, en territori de l’estat italià Prengueren aquest nom pel fet que, al s XIII, s’hi refugiaren els valdesos valdès
santuari de Loiola
Vista del santuari de Loiola
© Marga Pradas
Santuari
Santuari situat prop d’Azpeitia, destinat a centre d’estudi i formació dels jesuïtes.
Edificat damunt l’antic castell de Loiola lloc de naixement de sant Ignasi segons els plans de Carlo Fontana la construcció durà del 1689 al 1888, constitueix un veritable document del barroc italià al País Basc
golf de Venècia
Golf
Gran golf format per l’extrem septentrional de la mar Adriàtica, des de la costa de la península d’Ístria fins al delta del Po.
Les seves costes, al sector italià, són baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels alluvions de l’Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta i Adige i Po Hi ha els ports de Venècia i Trieste, aquest al golf homònim
La Granja
Nom amb què és conegut el real sitio de La Granja de San Ildefonso, situat a 11 km de Segòvia i construït per ordre de Felip V d’Espanya entre el 1721 i el 1739.
El palau i la collegiata foren començats per TArdemans Isabel de Parma donà un aire italià al conjunt, en el qual treballaren A Procaccini i JB Sacchetti Els jardins, d’inspiració francesa a la manera de Le Nôtre, foren projectats per RCarlier i EBoutelou
Carbonia
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Esglésies
.
Fundada l’any 1938 enmig d’una conca carbonífera, la població, immigrada de diverses parts d’Itàlia, s’incrementà ràpidament fins que, a la dècada dels setanta, declinà arran del tancament de l’explotació carbonífera, però fou represa posteriorment amb l’extracció de lignits
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n'és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…
castell de Chambord
El castell de Chambord
Castell
Castell situat prop de Blois (Orleanès), al departament de Loira i Cher, una de les mostres més notables de l’arquitectura renaixentista francesa.
Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central