Resultats de la cerca
Es mostren 6745 resultats
Banys de Sant Vicenç
Balneari
Caseria
Balneari i caseria (810 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.
L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies
Sant Vicenç
Despoblat
Despoblat del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arró.
Sant Salvador del Corb
Sant Salvador del Corb (Peramola)
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de Peramola (Alt Urgell), situada dalt de la roca del Corb.
En les seves restes, del s XII, es distingeixen encara arcuacions i bandes llombardes És considerada com l’església romànica més petita de Catalunya
Sant Salvador d’Adraén
Ermita
Ermita del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), dins l’antic terme de Fórnols del Cadí, a 1 697 m alt., a la capçalera del riu de Bona, al coll de Sant Salvador, a l’extrem occidental de la serra de Cadí.
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Sant Pere del Puig
Caseria
Ermita
Caseria disseminada i ermita del municipi de la Selva del Camp (Baix Camp), a l’W de la vila, en un contrafort (puig de Sant Pere) oriental del puig d’en Cama.
Sant Pere de la Vansa
Aspecte de Sant Pere de la Vansa
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), al SE de Sorribes, un xic aigua amunt del Riu Fred, que aflueix al riu de la Vansa per l’esquerra.
L’església, dedicada a sant Pere, és d’origen romànic i reformada d’una nau coberta amb volta de canó, avui és capçada per un absis força aprofundit, modificat i sobrealçat a la façana de ponent hi ha el portal adovellat i, a sobre, una finestra de mig punt, amb una espadanya a la part superior Adossats hi ha els nínxols del cementiri
Sant Pèr
Caseria
Caseria del terme de Viella (Vall d’Aran), vora el poble de Casau, a la dreta del barranc de Safustà.
Santorí
Santorí Església ortodoxa
© Eulàlia Rius
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més meridional de les Cíclades.
Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…