Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…
Voloriu
Veïnat
Veïnat del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al N del poble, en un coster a l’esquerra del Segre, dominant l’entrada del congost de Tresponts.
Hi havia l’església de Sant Romà, esmentada el 1056
Caune
Ciutat
Antiga ciutat costanera de l’Àsia Menor, a la Cària.
Fou base naval sota els Ptolemeus i esdevingué ciutat lliure sota el domini romà
Sisquer
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a 1 182 m d’altitud en un coster a l’esquerra del riu de Bona.
Hi ha l’església de Sant Romà de Sisquer, romànica, amb un absis semicircular del segle XII, bastida sobre la roca El lloc era grafiat antigament Cisquer
Palmira
Ciutat
Nom donat pels grecs a Tadmor (l’actual Tadmur), antiga ciutat estat del desert siroaràbic, situada 145 km a l’E de Homs.
Documentada ja el segon millenni aC tauletes de Māri, texts de Teglatfalassar I, etc, fou fortificada per Salomó Palmira 950 aC i fou centre comercial important d’Orient i Occident a partir del segle III aC De població semítica, aramea sobretot, es basava en l’organització tribal i era governada per un cap elegit Conquerida per Tiberi 14-37 i sotmesa al governador de Síria, fou anomenada Hadriana Palmira 129 i esdevingué colònia romana Palmira 215 sota Caracalla Sota els romans tingué el màxim expandiment comercial fins a l’Índia i l’Occident L’expansió dels sassànides de Pèrsia i la…
Bizanci
Ciutat
Antiga ciutat de la costa nord del Bòsfor, colònia grega fundada pels megareus vers el 615 aC per tal de governar el pas d’aquest estret ensems amb Calcedònia a la vora oposada.
El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent…
Citania de Briteiros
Poblat de la cultura dels castres
, a la comarca portuguesa de Guimarães.
Començat a excavar per Martins Sarmento l’any 1875, és el poblat d’aquesta cultura més extensament excavat i més ben conegut Voltat per un cercle de tres muralles, és un conjunt de cases circulars o ellíptiques D’època preromana ss III-II aC, subsistí durant el període romà
pont Milvi
Pont
Construcció i obres públiques
Pont antic de la ciutat de Roma per mitjà del qual la via Flamínia travessava el Tíber.
Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini
Nòric
Història
Nom antic de la regió montuosa situada entre el Danubi, al N, i la Rètia, a l’W.
Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià
Arcueil
Municipi del departament de Val-de-Marne, situat a l’àrea suburbana del S de París, França, a les vores del riu Bièvre.
Té indústria d’aparells de ràdio i televisió, recanvis d’automòbils, instruments de precisió, quirúrgics, mobles metàllics i productes alimentaris A les proximitats hi ha les restes d’un aqüeducte romà, del qual deriva el nom de la ciutat Arcus Juliani Conserva l’església de Sant Dionís s XIII És un nucli residencial obrer