Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Iconi
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, corresponent a l’actual Konya.
La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual
Lemnos
Illa
Illa grega de la mar Egea.
Té una constitució volcànica que li proporciona un sòl molt fèrtil El relleu és pronunciat, i les costes són retallades La població viu de la pesca i de l’agricultura, que ofereix els productes típics de la Mediterrània Habitada per una població d’origen traci, acollí els membres d’una població tirrena, amb una civilització afí a la dels etruscs A partir del s VI aC fou colonitzada per Atenes, i a l’època hellenística fou dominada per Roma Caiguda a mans dels turcs el 1456, esdevingué definitivament un territori grec el 1913 Conserva vestigis importants de les diverses cultures i…
Sardes
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor.
Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística
Túsculum
Ciutat
Ciutat antiga del Laci, situada als Colli Albani, uns 4 km a l’E de l’actual Frascati.
Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre
Bitínia
Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.
S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de…
Galàcia
Història
Antiga regió del centre de l’Àsia Menor en poder dels celtes (anomenats gàlates pels grecs) des del començament del sIII aC.
Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’…
Sant Andreu del Castell
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al N de la vila, al costat de les ruïnes del castell i del poble antic d’Oliana, en la caseria anomenada el Castell d’Oliana.
És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel…
Cartago
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat antiga situada a 17 km de la Tunis actual.
Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Vilanova de Banat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat damunt un altiplà, a 1 240 m d’altitud, que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília i la festa major se celebra a l’agost La població fou fundada devers el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al lloc de Banat Sobirà documentat el 860 “ in villa que dicitur Banatte Subteriore ”, hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de Banat, amb absis semicircular, al puig de Calbell El baró de Pinós atorgà una carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova de Banat Ambdós llocs, Banat…