Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
comtat de Clermont-en-Beauvaisis
Història
Territori feudal francès al voltant de la vila de Clermont.
Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
comtat de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…
Château-Gontier
Localitat
Localitat del departament de la Mayenne, al País del Loira, França.
La vila es creà al voltant d’un castell bastit al s XI
Nantua
Ciutat
Ciutat del departament d’Ain, França.
Centre turístic format al voltant del petit llac homònim Església del s XII, que fou seu d’un actiu monestir benedictí
Vinyoles
Masia
Mas del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí, abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
.
Fou construït aprofitant les restes d’una antiga casa forta o d’una torre de guaita medieval, edificada al voltant del segle XIII i posteriorment reformada
Costoja
Priorat
Antic priorat de l’Hospital ( Santa Maria de Costoja
), a la vall de Castellbò (Alt Urgell), prop del poble de Vilamitjana, dins l’actual municipi de Montferrer i Castellbò; el 1220 era centre de la comanda de Costoja
, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga.
Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX
Barumini
Poblat de la cultura nuràgica de Sardenya, 60 km al N de Càller, completament excavat, el més ben conegut d’aquesta cultura.
És un conjunt de cases de planta rodona al voltant d’una torre nurag central Fou habitat des del 1500-1400 aC fins a l’època romana Fou excavat per Lilliu 1951-56
el Capitoli
© Fototeca.cat
Turó
Un dels set turons de Roma on fou bastit el temple dedicat a la Tríada capitolina: era un temple toscà amb la cel·la dividida en tres espais per tal de posar l’estàtua de Júpiter al centre, i als costats, les de Juno i de Minerva.
Hi hagué també altres temples i el Tabularium , conservat en part, sobre el qual fou construït el palau del senat actual seu del govern municipal romà El conjunt que formen aquest palau, el Museo Capitolino i el Museo dei Conservatori, al voltant de la plaça presidida per l’estàtua de Marc Aureli, fou dissenyat per Miquel Àngel
Sant Jaume
Ermita
Ermita del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada muntanya amunt al N de Montargull, totalment isolada en uns camps.
Romànica, té un absis semicircular, del segle XII, sense arcuacions, una finestra de mig punt a ponent i una altra a migdia, on també s’obre el portal, refet L’esglesiola és sobrealçada i al seu costat de tramuntana té adossada la casa de l’ermità Antigament, al voltant de l’ermita es feia una fira de resines i altres productes del país