Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Renant
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), al S del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió, Urgell.
La seva església Sant Antoni fou agregada a la parròquia de Cabanabona
Qiryat Yearim
Vila gabaonita de Palestina, prop de Jerusalem.
Sotmesa als israelites, fou agregada a Judà Hi residí, a mans dels filisteus, l'arca de l’aliança, que David traslladà d’allí a Jerusalem Hom en discuteix l’emplaçament És un dels llocs probables de l’ Emmaús del Nou Testament
Licaònia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, situada a la part més interna de l’Anatòlia central.
Sotmesa pels perses s IV aC, passà al domini macedoni i formà part, successivament, del regne dels Selèucides i del de Pèrgam 133 Agregada a la Cilícia en època romana, tingué ciutats importants Iconi —l’actual Konya—, Laodicea, Laranda, i conserva importants monuments de l’època cristiana
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hittites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement s X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia dePasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi…
Bonaire
Barri
Barri de Càller, a Sardenya.
Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l’infant Alfons d’Aragó, el 1324, damunt el campament installat durant el setge de Càller Després del tractat amb Pisa, Alfons l’encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana Jaume II li atorgà 1325 privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta El 1336 arribà a tenir uns 8 000 habitants, però des del 1327, l’any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller La seva antiga…
la Vedrenya
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anyà, situat al SW de Montmagastre, a la parròquia del qual fou agregada.
L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya
Oliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, centrat a la vall del Llobregós.
Situació i presentació El municipi d’Oliola, d’una extensió de 86,28 km 2 , forma part de la subcomarca anomenada del Segre Mitjà És a migdia de la comarca, al límit amb les comarques de l’Urgell i la Segarra Confronta, al N, amb els municipis de Ponts i Tiurana, a l’E amb Vilanova de l’Aguda i Cabanabona, al S amb Torrefeta i Florejacs Segarra, Ossó de Sió i Puigverd d’Agramunt ambdós termes de l’Urgell, i vers l’W amb Agramunt també de l’Urgell i amb Artesa de Segre Al sector de tramuntana, concretament al NE, per on circula el Llobregós, afluent per l’esquerra del Segre, s’estén una llenca…
Artesa de Segre
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme d’Artesa de Segre, de 175,89 km 2 s’estén a ambdós marges del riu Segre, i és la capital natural de la subcomarca del Segre Mitjà La superfície del municipi d’Artesa abans de les annexions dels antics termes municipals d’Anya 1966 i de Tudela de Segre 1971 era de 62,3 km 2 L’actual municipi limita al N amb Vilanova de Meià i amb els municipis del Pallars Jussà d’Isona amb el seu enclavament de Montadó i de Gavet de la Conca, al sector de llevant amb la Baronia de Rialb, Ponts i Oliola, al S amb el municipi urgellenc d’Agramunt amb el seu enclavament de…