Resultats de la cerca

Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb…

Neix als Niedere Tauern, Àustria Rega l’Estíria, passa per Graz, i en el curs baix, fa de frontera primer entre Àustria i Eslovènia i, més endevant, entre Croàcia i Hongria Desguassa al Drava prop de Legrad

El conjunt principal es desenvolupa dins un quadrat, amb torres suspeses en els angles Passà a la corona, i Caterina de Mèdici féu afegir posteriorment 1547 sobre el pont, damunt el riu, un cos allargat amb tres plantes de galeries decorades a la italiana

Ocupa una àrea de 80800 km 2 , amb una conca de 209000 km 2 Comunica amb les conques de l’Huron i del Michigan pel Sault Sainte Marie La vora NE pertany al Canadà i la SW als EUA estats de Minnesota, Wisconsin i Michigan Navegable durant 8 mesos l’any, té importància pel tràfic de cereals canadencs collits a Fort William i a Port Arthur, i també pel mineral de ferro que des de Duluth és enviat als alts forns d’Ohio i Pennsilvània Uns altres ports importants són els de Harbor i Hancock

Malgrat una certa indústria, la importància de la ciutat, eminentment turística, prové de la seva història i dels seus monuments artístics Sobresurt el castell d’Amboise , construït per Carles VIII del 1492 al 1498 És un bon exemple del gòtic florit francès destaca la capella de Saint-Hubert, on es conserven les suposades despulles de Leonardo da Vinci, i l’anomenada casa del Rei Hi treballaren artistes italians, autors d’unes de les primeres mostres de decoració renaixentista que es troben a França, especialment en alguns ornaments de les torres d’Hur tault i dels Minimes, que limiten el cos…

Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic camí de pas…

Té 40 km de llargària, d’1 a 4 km d’amplada i 143 m de profunditat màxima Pont carretera i ferrocarril entre Pfäffikon i Rapperswil Origina el riu Limmat, que travessa la ciutat de Zúric

D’uns 48 km de llargada i 48 d’amplada, ateny una profunditat de 150 m Al litoral continental, s’hi troben unes quantes zones planes i fins paludoses a Maratona Entre les nombroses illes, conté l’arxipèlag homònim

Ocupava els territoris compresos entre l’actual golf Edremit, al N, i el riu Küçük Menderes, al S Tingué la capital a Sardes Vers la meitat del s VI aC, la Jònia fou també incorporada a tots aquests territoris, després de la lluita de Cressus contra els grecs 560-546 aC Caiguda a mans de Cir, la regió es convertí en intermediària entre la civilització asiàtica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans A l’època d’Alexandre, i posteriorment, sota la sobirania dels diàdocs, sofrí una profunda decadència, i només la capital conservà una certa esplendor,…

Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…