Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…
vescomtat de Maremne
Història
Vescomtat (anomenat Maritima, en llatí) del comtat de Gascunya creat al s X i donat al fill del vescomte Aner I de Gascunya, Sauc I (mort després del 1025).
El 1263 fou confiscat als seus descendents pel rei d’Anglaterra i donat a Amanieu VII, senyor d’Albert Labrit
comtat de Cammarata
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida, el 1364, a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale
La Rochefoucauld
Municipi de l’Angoumois.
El castell fou el casal d’una baronia fundada pel senyor de la Roche i convertida en comtat el 1515 És de fàbrica renaixentista, però conserva la torre de l’homenatge del segle XII
Pradell de Sió
Poble
Poble del municipi de Preixens (Noguera), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d’Urgell.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de les Ventoses L’antic castell de Pradell és anterior al s XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef
la Règola
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), a l’esquerra del riu Fred, 3 km a l’E de la vila.
El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost la carta de poblament és del 1049 el 1300, l’abat Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals L’església parroquial és dedicada a sant Julià depenia també de la collegiata d’Àger El lloc estigué fortificat el 1056 és citat el castell de la Règola
baronia de Monreale
Història
Jurisdicció feudal concedida, a Sardenya, a Guillem Ramon de Montcada i de Luna, senyor d’Aitona (mort el 1456).
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació…