Resultats de la cerca

Conserva l’església romànica Al monestir pertangué, des del s IX, l’anomenat Sacramentari de Gellona escrit entre el 772 i el 795

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…

És esmentada el 977 L’església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí

Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del s XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936

El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia és coneguda des del 1244 S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946

Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic

L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas Verneda El lloc és esmentat ja el 970

Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…