Resultats de la cerca

Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta

Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció…

La pesca és activitat tradicional És centre d’estiueig Hi ha localitzades importants indústries químiques, entre d’altres Té estació estació de Montgat del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró

L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al s XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del s XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als…

Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…

L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al s XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i…

Construïda al s XIII, fou reformada al s XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació muralla circular exterior emmerletada, al s XVI Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats , que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions 1949-50 i 1956-57 dirigides per Josep M Pons i Guri els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona El poblat visqué des de la fi del s V aC fins al I aC hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats les muralles foren…

Era al capdavall de l’estany de la Llacuna, i donà nom a un barri format a la fi del s XIX

Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles