Resultats de la cerca
Es mostren 6927 resultats
Sahagún
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, a la Tierra de Campos.
Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa
Sàbrata
Ciutat
Antiga ciutat de la Tripolitània, situada a la costa, 70 km a l’W de Trípoli.
Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i cristiana
Sabiñánigo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa
el Sabartès
Història
Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.
Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja
Saar
Riu
Riu de l’Europa central, afluent, per la dreta, del Mosel·la (240 km de llargada i 7 358 km2 de conca).
Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom
llac de Rybinsk
Embassament
Pantà del Volga, format per les preses construïdes al Volga i al Šeksna, a les oblasti de Jaroslavl’, Vologda i Tver.
Té una superfície de 4 580 km 2 i un volum de 25,4 km 3 la longitud és de 110 km pel Volga, de 226 pel Mologa i de 328 pel Šeksna l’amplada màxima és de 60 km i la profunditat mitjana de 5,6 m A la riba, la ciutat més important és Rybinsk
Rutor
Massís
Massís muntanyós dels Alps de Graies, al SW del Petit Sant Bernat (3 486 m).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina