Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Nueva Barcelona
Denominació antiga de l’actual Barcelona veneçolana.
Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
Circuit de Barcelona-Catalunya
© Circuit de Barcelona-Catalunya
Automobilisme
Motociclisme
Circuit permanent de velocitat situat als municipis de Montmeló i Granollers, al Vallès Oriental, per a curses d’automobilisme i motociclisme.
Pensat com a substitut de l’antic Circuit de Montjuïc de Barcelona, la construcció s’anà endarrerint fins el 1986, amb l’arribada de Sebastià Salvadó a la presidència del RACC, quan el projecte va rebre l’impuls decisiu La primera pedra fou collocada el 24 de febrer de 1989 L’any 1991 fou inaugurat, amb el nom de Circuit de Catalunya, amb una carrera dels Campionats d’Espanya de velocitat, una setmana abans del bateig internacional, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 Des d’aquell any el circuit no ha deixat de formar part del calendari anual de la Fórmula 1 L’any 1992 acollí el…
,
República de la Barcelona Colombiana
Demarcació politicoadministrativa històrica, de duració efímera, que existí en el que és avui territori veneçolà.
Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció…
el Vallès Oriental
Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona. Cap comarcal, Granollers.
La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…
Santa Maria del Camí
© Fototeca.cat
Monestir
Medicina
Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al s XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga
el Lledoner
Barri
Barri de Granollers (Vallès Oriental), situat al N de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Fins el 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d’Avall Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès
sotsvegueria del Vallès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (25.003 h [1718]) que comprenia tot el Vallès (excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda, però inclosos Olesa de Montserrat, Riells de Montseny, Dosrius i Òrrius).
En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró
comtat de Ripoll
Història
Territori regit per un comte que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Ripollès (tret de les valls de Camprodon i de Ribes).
El seu origen és un pagus , format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d’Osona Se'n desprengué a la darreria del segle X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Olib , el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament Comtes de Ripoll Oliba , comte de Berga ∼988-1003 Bernat I, comte de Besalú 1003-1020 Guillem I, comte de Besalú 1020-1052 Guillem II, comte de…
torre Marimon
© C.I.C - Moià
Masia
Masia del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situada al S de la vila, a la dreta de la riera de Caldes.
Consta d’una superfície total de 115 ha, de les quals 52 corresponen a terra de conreu i 45 ha a bosc i viver forestal El 1927 s’iniciaren les obres de construcció del complex arquitectònic, que acabaren l’any 1931 i que representen uns 11506 m2 A partir de l’any 1940 l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona fou transformada per les autoritats franquistes en Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura, i a la Granja Model Experimental de Torre Marimon s’insta»à una escola de capatassos agrícoles que, en règim d’internat, arribà a acollir més de 80 alumnes Aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina