Resultats de la cerca

Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…

Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció…

Sorgí al voltant d’unes quadres per a cria de cavalls origen del nom actualment hi ha una important urbanització d’habitatges de lloguer modest A l’inici de l’èxode de la Guerra Civil Espanyola 1939 hom hi installà, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, que hom anomenà Servei Tècnic dels Camps, per tal com allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament A partir del 1945 fou transformat en Centre d’Acolliment, sota el control de l’Office International des Réfugiés, on hom…

A l’W de la localitat passa el riu Albentosa , el qual, originat a la serra de Javalambre, aflueix, per la dreta, al Millars aquest riu fou designat per Jaume I com a límit del regne de València 1238, però actualment aquest límit es troba de 5 a 10 km més al sud

El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs,…

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de …

És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà

Hom li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d’encantaments i de fades, s’hi relacionen