Resultats de la cerca

És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de…

Té vidrieries, salines i molins d’oli és port pesquer i d’exportació dels vins de Jerez de la Frontera Fou conquerit temporalment als moros per Ferran III de Castella 1250 i d’una manera definitiva per Alfons X de Castella És el port d’on sortiren moltes de les expedicions de la descoberta americana Conserva el castell de San Marcos s XIII i l’església de Santa María, d’estil gòtic s XIII, amb una façana barroca

Les excavacions efectuades del 1922 al 1937 donaren una planta de ciutat hellenística, fundada per Seleuc Nicàtor el 280 aC i destruïda pels sassànides al s III dC Són importants les pintures de la sinagoga, avui al museu de Damasc, i la capella paleocristiana amb frescs i un baptisteri, bastida al s II és la capella judeocristiana més antiga Aquests conjunts pictòrics manifesten la influència de l’art prebizantí amb contactes amb el món de Palmira

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata s X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan s XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial  i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII

Situat sobre un turó triangular d’1,1 ha que en l’antiguitat estava vorejat pel riu i l’estany de Berre, l’únic costat accessible quedava protegit per una potent muralla dotada de torres El lloc fou ocupat entre el s VI aC i el final del s III aC, en què fou destruït violentament La presència de nombrosos materials d’importació i de diverses inscripcions sobre plom fan pensar que es tractava d’un centre d’intercanvi comercial

Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del s III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al s XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del s XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard s XIII, resten la sala capitular i la cripta s IX

Important centre turístic i estació balneària d’aigües termals, té indústries d’embotellament i distribució de l’aigua, farmacèutiques i de cosmètics En pren el nom una aigua mineral aigua de Vichy Celebrada ja pels romans, els quals l’anomenaven Aquae Calidae , fou una de les estacions termals més visitades, sobretot a partir del s XVIII, i encara més durant l’època de Napoleó III Durant la Segona Guerra Mundial fou seu del govern del mariscal Pétain govern de Vichy

És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins al s III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Al s II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa

Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic