Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Sannois
Ciutat
Ciutat del departament de la Val d’Oise, França.
Situada en un turó domina el Sena i la ciutat d’Argenteuil
Aiguille Verte
Cim
Pic d’Europa central als Alps occidentals (4 121 m).
La seva forma piramidal flanquejada per glaceres Argentière, Talèfre domina la vall de Chamonix
Matarâm
Història
Antic regne del centre de Java, fundat per una dinastia xivaïta a la meitat del s VIII. Al final del mateix segle, una nova dinastia budista, els Sailendra, feren construir nombrosos monuments.
El soldanat de Matarâm fundat el 1508 dominà l’illa des de les acaballes del s XVI fins al s XVII, que, per la competència de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, decaigué i desaparegué 1775
Le Tofane
Massís
Massís de les Dolomites, que domina la conca de Cortina d’Ampezzo.
Els tres cims que li donen el nom són Tofana de Roces 3225 m, Tofana di Mezzo 3243 m i Tofana di Fuori 3237 m
Provins
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
La ciutat alta és en un promontori que domina el riu Durteint i conserva muralles dels s XII-XIV, amb la Tour de César i nombroses cases medievals la ciutat baixa conserva les esglésies de Saint-Ayoul s XI-XIII i de Sainte-Croix s XVI És un centre turístic i comercial
Roubaix
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, França, a Flandes.
Situada a la riba del canal homònim, prop de la frontera belga, està unida al N amb el nucli de Tourcoing, formant part ambdues d’una conurbació amb Lilla Centre industrial, sobretot tèxtil, tant de fibres naturals com artificials, amb predomini de la llana La preponderància industrial domina el paisatge urbà, en el qual les xemeneies i les parets de maó roig de les fàbriques dominen arreu, sobretot en els barris de La Croix, Wattrelos i Lannoy Només al S del nucli urbà hom ha installat un petit barri residencial benestant, aprofitant el relleu d’un petit pujol sector de Ham Senyoria al s XI…
Vézelay
Vall
Municipi del departament de Yonne, a Borgonya, França, situat sobre un turó que domina la vall de la Cure.
Al s IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats Té nàrtex…
pic Migdia d’Aussau
Cim
Pic dels Pirineus Centrals, al Bearn, al departament francès dels Pirineus Atlàntics, que domina la vall d’Aussau (2 885 m).
Artois
Província
Antiga província del nord de França que correspon, en gran part, al departament del Pas-de-Calais.
La capital era Arràs Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura blat, bleda-rave i farratge i la ramaderia d’estable La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més important de França Hi ha indústries a Béthune cautxú,…
Turquestan
Història
Regió històrica i geogràfica de l’Àsia central, habitada per pobles turcs, compresa entre la mar Càspia a l’W, les estepes siberianes al N, les muntanyes d’Altai i el desert de Gobi a l’E i les serralades de l’Hindu Kush, del Pamir i del Kunlun al S.
Convencionalment hom el divideix en el Turquestan occidental o rus comprèn els actuals estats del Turkmenistan, del Kirguizistan, de l’Uzbekistan, del Tadjikistan i la part meridional del Kazakhstan, el Turquestan oriental o xinès zizhiqu de Xinjiang Uygur i el Turquestan meridional o afgà part septentrional de l’Afganistan Per la seva situació geogràfica, enmig de les rutes comercials que unien la Mediterrània amb l’Extrem Orient, la regió sofrí un continuat encreuament de cultures i d’invasions Al segle X s’inicià la penetració de l’islam a partir de la Transoxiana Durant el…