Resultats de la cerca

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…

Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé

Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…

La vila es creà al voltant d’un castell bastit al s XI

Centre turístic format al voltant del petit llac homònim Església del s XII, que fou seu d’un actiu monestir benedictí

És un conjunt de cases de planta rodona al voltant d’una torre nurag central Fou habitat des del 1500-1400 aC fins a l’època romana Fou excavat per Lilliu 1951-56

Al voltant de la platja s’agrupa una petita caseria formada, gairebé del tot, per cases d’estiueig L’entrant de la mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquillitat han fet d’aquest indret un dels més visitats de la Costa Brava

Hi hagué també altres temples i el Tabularium , conservat en part, sobre el qual fou construït el palau del senat actual seu del govern municipal romà El conjunt que formen aquest palau, el Museo Capitolino i el Museo dei Conservatori, al voltant de la plaça presidida per l’estàtua de Marc Aureli, fou dissenyat per Miquel Àngel

Desenvolupada en el primitiu nucli que nasqué al voltant d’un monestir creat al s VII, actualment és un nucli industrial de gran activitat metallúrgica, d’obtenció de productes químics i de fabricació de mobles És alhora un centre agrícola que abasta París Cap a la dècada del 1870, Manet i, especialment, Monet la prengueren sovint com a tema d’alguns de llurs quadres impressionistes més coneguts