Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
les Simplègades
Mitologia
Nom donat pels antics grecs a uns esculls fabulosos, situats a l’entrada del Bòsfor, que, segons la llegenda, eren mòbils i topaven violentament entre ells per tal d’impedir el pas dels vaixells.
A través d’aquestes roques hagué de passar Argo, la mítica nau dels argonautes
Drancy
Ciutat
Ciutat del departament de Sena-Saint-Denis, a l’Illa de França, França, situada a al nord-est de l’àrea urbana de París.
Nucli industrial construcció d’avions, destilleries, arts gràfiques Durant l’ocupació alemanya, hi hagué un camp de confinament de jueus
Gondēšāpūr
Ciutat
Antiga ciutat de Pèrsia, centre cultural nestorià.
Influí notablement en el naixement de l’activitat científica i intellectual de l’Islam Hi hagué una famosa escola de medicina, amb mètodes derivats d’Alexandria i d’Antioquia Es destacà també com a transmissora de l’ensenyament grec d’Edessa i de Nísibis a Bagdad
el Capitoli
© Fototeca.cat
Turó
Un dels set turons de Roma on fou bastit el temple dedicat a la Tríada capitolina: era un temple toscà amb la cel·la dividida en tres espais per tal de posar l’estàtua de Júpiter al centre, i als costats, les de Juno i de Minerva.
Hi hagué també altres temples i el Tabularium , conservat en part, sobre el qual fou construït el palau del senat actual seu del govern municipal romà El conjunt que formen aquest palau, el Museo Capitolino i el Museo dei Conservatori, al voltant de la plaça presidida per l’estàtua de Marc Aureli, fou dissenyat per Miquel Àngel
Montanyana
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte de Pallars Jussà Ramon El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida
comtat de Lodeva
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat homònima.
Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents
Maella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel…
comtat de París
Història
Territori dins el ducat de França, que des del duc Robert el Fort (mort el 866) pertangué als robertins per raó del matrimoni d’aquest amb Adelaida, vídua del comte Conrad, fins al duc Hug el Gran (mort el 956), el fill del qual, el rei Hug I Capet, l’incorporà a la corona amb el ducat de França.
Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França