Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
Bois de Boulogne
Parc de París, a la vora dreta del Sena, entre les antigues viles de Neuilly-sur-Seine i Boulogne-Billancourt (unes 800 ha).
Fou donat a la ciutat per Napoleó III hi ha el palau de Bagatelle i l’abadia de Longchamp, feta erigir per Lluís IX Hi ha també els hipòdroms d’Auteuil i Longchamp
Beaulieu-lès-Loches
Poble
Poble de França, al departament d’Indre i Loira (1768 h [1982]).
Hi és remarcable l’abadia, fundada al s XI Hi fou signada la pau de Beaulieu , anomenada també de Monsieur , per la qual Enric III reconegué la llibertat de culte als protestants maig del 1576
Gadara
Història
Antiga població de Palestina, al SE del llac de Tiberíades i a l’E del Jordà.
Conquerida 218 aC per Antíoc III el Gran i posteriorment per Alexandre Janneu, pertangué, a partir del 30 aC, al regne d’Herodes el Gran, i des del 6 dC formà part, com a ciutat lliure, de la Decàpolis
Dodona
Ciutat
Antiga ciutat de l’Epir, al país dels molossos, important pel seu oracle, i on el bufec del vent entre les fulles de les oliveres sagrades era interpretat com la veu de Zeus.
Decaigué com a conseqüència dels saqueigs de què fou objecte durant l’època hellenística Perdurà com a bisbat cristià fins al s VI A part les ruïnes dels santuaris, s’hi conserva un teatre del s III aC, recentment restaurat
Tiatira
Ciutat
Antiga ciutat de Lídia, situada a la via de Pèrgam a Sardes.
Primitiva colònia militar macedònia, s’hi desplegà un important centre industrial i comercial El 133 passà als romans després del testament d’Àtal III de Pèrgam El llibre dels Actes dels Apòstols hi esmenta una florent comunitat cristiana Conquerida pels àrabs, correspon a l’actual Akhisar
Citania de Briteiros
Poblat de la cultura dels castres
, a la comarca portuguesa de Guimarães.
Començat a excavar per Martins Sarmento l’any 1875, és el poblat d’aquesta cultura més extensament excavat i més ben conegut Voltat per un cercle de tres muralles, és un conjunt de cases circulars o ellíptiques D’època preromana ss III-II aC, subsistí durant el període romà
ducat de Bar
Història
Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).
L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els…
ducat de Saxònia-Wittenberg
Història
Territori alemany format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Albert II (mort el 1298), fill segon del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània.
El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia