Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
coma del Forn
Coma de la vall de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn 2 683 m alt i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu
coll del Forn
Collada
Coll dels municipis de la Guingueta d’Àneu i Lladorre (Pallars Sobirà).
pic de la Coma del Forn
Cim
Cim dels municipis de la Guingueta d’Àneu i Lladorre (Pallars Sobirà).
bosc de Virós
Sector o indret
Jaciment arqueològic
Bosc del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), proper a les Bordes de Virós.
El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar
Sant Miquel de la Maçana
Convent
Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi de Rajadell (Bages), prop del mas de la Maçana, al SE del poble.
Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan s XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del s XV La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826
barranc Fondo
Barranc
Curs fluvial del municipi d’Ascó (Ribera d’Ebre) que neix a Dovies i desguassa per l’esquerra al barranc del Forn Teuler.
Santa Llúcia de Rajadell
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí, establert a mitjan s XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell (Bages).
La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del s XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran…