Resultats de la cerca

La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…