Resultats de la cerca

Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta

Pensat com a substitut de l’antic Circuit de Montjuïc de Barcelona, la construcció s’anà endarrerint fins el 1986, amb l’arribada de Sebastià Salvadó a la presidència del RACC, quan el projecte va rebre l’impuls decisiu La primera pedra fou collocada el 24 de febrer de 1989 L’any 1991 fou inaugurat, amb el nom de Circuit de Catalunya, amb una carrera dels Campionats d’Espanya de velocitat, una setmana abans del bateig internacional, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 Des d’aquell any el circuit no ha deixat de formar part del calendari anual de la Fórmula 1 L’any 1992 acollí el primer Gran…

Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…

La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al s XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga

Sorgí al voltant d’unes quadres per a cria de cavalls origen del nom actualment hi ha una important urbanització d’habitatges de lloguer modest A l’inici de l’èxode de la Guerra Civil Espanyola 1939 hom hi installà, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, que hom anomenà Servei Tècnic dels Camps, per tal com allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament A partir del 1945 fou transformat en Centre d’Acolliment, sota el control de l’Office International des Réfugiés, on hom…

Fins el 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d’Avall Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès

El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs,…