Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
aeroport de Perpinyà
Aeronàutica
Camp d’aviació situat al NE de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes.
La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent Des del 1968,…
principat de Cammin
Història
Territori eclesiàstic del Sacre Imperi, a Pomerània.
N'era titular el bisbe de la ciutat de Cammin, situada fora dels seus límits Es convertí des del 1556 en un apanatge dels secundogènits dels ducs de Pomerània Entre el 1648 i el 1679 passà a Brandenburg
Calenberg
Territori del Sacre Imperi pertanyent al cercle de la Baixa Saxònia.
Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover
abadia de Maria Laach
Monestir
Monestir benedictí de la Renània, situat vora el Laacher See, a 15 km d’Andernach.
Fundat el 1093, restà secularitzat durant uns quants segles, i hi fou renovada la vida monàstica a la fi del s XIX L’església s XII és un dels exemplars romànics més notables de la Renània Centre cultural i monàstic molt important, amb les seves publicacions sobretot l’"Archiv für Liturgiewissenschaft” i la sèrie de reproduccions d' Ars Liturgica i l’acció dels seus homes Herwegen, Casel, Heiming, Bomm, etc, ha tingut un paper molt gran en la renovació litúrgica, fins i tot amb influència fora de les fronteres alemanyes
Èguet
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al vessant S del roc de la Calm, al massís del Carlit.
Forma la vall mitjana de la riera d’Èguet , que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja Els recursos econòmics es limiten a una agricultura poc desenvolupada cereals i regadius vora el riu i a la ramaderia bestiar boví El poble 1 612 m alt, que agrupa tota la població del municipi fora del nucli hi ha només el mas de Sant Esteve, és enlairat, a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern L’església parroquial conserva una imatge de la…
la Bastida
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona muntanyosa del Canigó, que limita amb el Conflent i amb el Vallespir, a la capçalera del riu de les Bules (entre el puig de l’Estela i la torre de Vetera), el qual constitueix el límit oriental del terme.
Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del…
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals
Grenoble
© Indre Velaviciute
Ciutat
Ciutat del Delfinat, capital del departament d’Isère, França.
És situada en un encreuament de valls la vall de l’Isère, que obre la via cap a la Savoia, el Baix Delfinat i les comarques del Roine i les valls del Drac i del seu afluent, el Romanche, per les quals aflueixen a Grenoble els productes de l’alta muntanya del Delfinat El nucli original de la ciutat era emplaçat fora de les planes baixes, al peu meridional del mont Rachais La indústria principal deriva de l’aprofitament de les fonts d’energia locals turbines i maquinària elèctrica per a les centrals hidroelèctriques També hi ha indústria de fibres tèxtils artificials, guants, articles de cuir i…
Castellnou dels Aspres
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem N dels Aspres.
És drenat per la riera de Castellnou afluent, per la dreta, de la Tet, a la qual desemboca al Soler, que forma, en una gran part del curs, el límit occidental, i per la Canta-rana, que, juntament amb el seu afluent, la riera de Fontcoberta, forma el límit meridional El conreu preponderant és la vinya, que ocupa sobretot la part més plana del nord del terme El regadiu ocupa 73 ha arbres fruiters, hortalisses i cereals El sector muntanyós és, en bona part, improductiu, amb alguns claps d’alzines El poble 320 m alt és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha l’antic castell de…
Maurí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Llenguadoc, situat a la vall mitjana del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, que neix dins el terme de Sant Pau de Fenollet, als vessants S de les Corberes, travessa el terme en direcció W-E i desemboca al seu col·lector dins el terme d’Estagell (Rosselló).
El sector septentrional és accidentat per les Corberes, que es comuniquen amb el Perapertusès en aquest indret pel grau de Maurí 420 m alt, obert a l’W del castell de Querbús Perapertusès, al límit amb el terme i el sector meridional ho és pels vessants orientals de la serra de l’Esquerda L’agricultura és absolutament especialitzada en la vinya 2 035 ha i produeix un vi dolç natural, i vi de qualitat superior amb la denominació d’origen de vi de les Corberes el vi dolç natural generalment és vermell, prové de macabeus i de garnatxes grisos, forma part de la qualitat Ribesaltes i, quan ha…