Resultats de la cerca
Es mostren 10807 resultats
Sant Valerià de Robers
Església
Església del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) i de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, tocant a Lliçà de Vall.
És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets l’edifici actual fou construït el 1711
Sant Sebastià de Buseu
Despoblat
Despoblat del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén.
És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas
Sant Salvador dels Prats
Església
Antiga església, desapareguda el 1897, del municipi de Cardedeu (Vallès Oriental), esmentada ja el 1073.
Depenia de Sant Salvador de Breda
Sant Salvador d’Avencó
Església
Església romànica del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental), a la dreta de la riera d’Avencó.
Fou edificada al s XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació Serví algun temps d’ajuda parroquial a la primitiva parròquia d’Aiguafreda de Dalt Fou restaurada el 1970, i torna a servir d’ajuda parroquial del barri residencial que s’ha construït entorn seu
Sant Sadurní de Collsabadell
Església de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent; la façana conserva restes de l’edificació romànica del s. XI, reformada als s. XIII, XVII i XX.
Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al s XIX al municipi de Llinars
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Sant Romà de Tavèrnoles
Poble
Antic poble en runes del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), al S del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el Romadriu.
La seva església parroquial Sant Quirze, depenia de la parròquia de Rodés Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831
Sant Pere de Pallars
Església
Església, romànica, del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis El document diu que és als confins del Pallars El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué
Sant Pere del Bosc
Monestir
Antiga església i petit monestir de donades del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al SE de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc
.
De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513