Resultats de la cerca
Es mostren 1700 resultats
lo Carreral
Sector o indret
Sector dels municipis de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i Soriguera (Pallars Sobirà).
roca Senyada
Cim
Cim dels municipis de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i Soriguera (Pallars Sobirà).
l’Eixida de Montenartró
Cim
Cim dels municipis de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i Soriguera (Pallars Sobirà).
bosc de les Obagues
Sector o indret
Indret dels municipis de Llavorsí (Pallars Sobirà) i Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
Joué-les-Tours
Ciutat
Ciutat del departament d’Indre i Loira, França.
Construccions elèctriques i indústria del cautxú
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic…
llac de Rybinsk
Embassament
Pantà del Volga, format per les preses construïdes al Volga i al Šeksna, a les oblasti de Jaroslavl’, Vologda i Tver.
Té una superfície de 4 580 km 2 i un volum de 25,4 km 3 la longitud és de 110 km pel Volga, de 226 pel Mologa i de 328 pel Šeksna l’amplada màxima és de 60 km i la profunditat mitjana de 5,6 m A la riba, la ciutat més important és Rybinsk
Ust’urt
Altiplà d’Àsia Central, entre la mar d’Aral i el delta de l’Amudarja, a l’E, i la península de Mangyšlak i el golf de Kara-Bogaz-Gol, a l’W.
Té una superfície d’uns 200 000 km 2 i una altitud màxima de 340 m Hi ha jaciments de petroli i de gas
ducat de Saxònia-Meiningen
Història
Estat independent creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1680, per a Bernat I (mort el 1706), fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha.
El 1825 incorporà part del ducat de Saxònia-Hildburghausen i la totalitat del de Saxònia-Saafeld i passà 1826 a denominar-se ducat de Saxònia-MeiningenHildburghausen Des del 1871 fou membre de l’imperi Alemany i el 1918 deixà d’existir, en proclamar-se la república, i fou annexat al land de Turíngia el 1920
Champs-sur-Marne
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
Hi ha el castell de Champs-sur-Marne, construït a principi del segle XVII, residència de Madame de Pompadour i el general Charles de Gaulle
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina