Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
monestir de Fontenay
© CHG / Fotolia.com
Abadia
Abadia cistercenca del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França.
Fundada al segle XII al lloc d’un antic ermitatge, fou suprimida el 1791 És un dels millors exemples de l’arquitectura cistercenca Se'n conserven l’església, el claustre, la sala capitular i altres dependències monàstiques
Noyon
Ciutat
Ciutat del departament d’Oise, a la Picardia, França, prop del riu Oise i del seu canal, al NE de París.
Reconstruïda després de la Primera Guerra Mundial, que fou quasi totalment destruïda, és un centre comercial agrícola cereals i un nucli industrial indústries alimentàries i metallúrgiques Conserva la catedral gòtica de Notre-Dame s XII-XIII, amb el claustre, la sala i la biblioteca capitular, tots del s XIII La Casa de la Ciutat s XV-XVI és goticorenaixentista El Musée Calvin és situat a la casa natal del reformador protestant
Soissons
Ciutat
Ciutat del departament d’Aisne, a la Picardia, França.
Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del s III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al s XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del s XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard s XIII, resten la sala capitular i la cripta s IX
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
Cervera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Segarra, al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera o riu d’Ondara, damunt les plataformes estructurals de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Cervera, de 55,19 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km 2 , i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, cap del municipi homònim i de la comarca de la Segarra, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells Aquest any li fou agregat l’antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km 2 , del qual formaven part, a més del poble…