Resultats de la cerca
Es mostren 6561 resultats
Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Santa Maria dels Horts
Església
Església i antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), situada prop del mas de Torrescassana, de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo.
L’edificació actual fou feta el 1861
Santa Maria del Pla
Església
Antiga església del municipi de Lladurs (Solsonès), al pla de Santa Maria, a l’indret de l’actual església parroquial de Lladurs.
Saint-Chamond
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, al Delfinat, França, situada a la vall de Saint-Étienne.
Com a conseqüència de l’explotació hullera, la població s’engrandí, al segle XIX, amb fargues, indústria metallúrgica, fabricació d’armament, etc
monestir de Saint-Benoît-sur-Loire
Abadia
Abadia benedictina fundada vers el 651, amb el nom de Fleury, i que canvià de nom (s. VIII) després del suposat trasllat del cos de sant Benet, fet que li valgué la protecció dels primers Capets.
El 845 hi fou signat el tractat de Saint-Benoît-sur-Loire entre Carles el Calb i Pipí II, pel qual aquest recobrava l’Aquitània, mutilada però del Poitou, Saintonge i Angoumois cedits a Rainulf I d’Alvèrnia Del seu escriptori eixiren cròniques, precioses per a la història dels s X-XII L’església, començada el 1070 i acabada al s XIII, és un dels més bells exemplars romànics Destruït per un incendi el 1562, ha estat gairebé reconstruït 1936 i d’ençà del 1947 hi ha installada una comunitat benedictina
Saint-Avold
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Mosel·la, França, 38 km a l’W de Metz.
Productes químics i material plàstic i elèctric La ciutat es formà a partir d’una abadia benedictina del s VIII Hi ha un gran cementiri de soldats nord-americans 10 500 morts durant la Segona Guerra Mundial
Saint-Amand-Montrond
Ciutat
Ciutat del departament de Cher, al Berry, França.
Ceràmiques i confeccions Durant les guerres de religió, el castell de Montrond s X fou fortalesa del príncep Enric I de Condé Església romànica de Saint-Amand
Saint-Acheul
Suburbi d’Amiens, a la Picardia, França.
Antigament hi existí un convent d’augustinians, més tard collegi de jesuïtes, que es féu cèlebre durant la Restauració En pren nom una cultura prehistòrica Acheulià
Sàbrata
Ciutat
Antiga ciutat de la Tripolitània, situada a la costa, 70 km a l’W de Trípoli.
Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i cristiana
el Sabartès
Història
Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.
Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja