Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Alfortville
Ciutat
Ciutat de la regió de l’Illa de França, al departament de Val-de-Marne, 2 km al SE de París.
Centre industrial gas natural, vidre i química
Seraing
Ciutat
Ciutat de la província de Lieja, Bèlgica, vora el Mosa.
Centre de la indústria pesant, té també foneries de ferro i de vidre
Nemours
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França, situada a la vora del Loing.
Tallers de vidre bufat Fou el centre del ducat de Nemours Església del s XVI i castell ducal, refet als s XV i XVI
Vénissieux
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, França.
Situada a lariba esquerra del Roine, al S de Lió, té indústries metallúrgiques, tèxtils, químiques i elèctriques, i conserva en part l’antiga producció artesana d’objectes de pell i de vidre
Sarrebourg
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament del Mosel·la, França.
Indústries del vidre Existent a l’època romana, fou a l’edat mitjana una de les principals bases del bisbat de Metz a la vall alta del Saar Integrada a la Lorena als s XV-XVI, passà a França el 1766
Vierzon
Ciutat
Ciutat del departament de Cher, al Berry, França.
Situada a lariba del canal del Berry, prop de la confluència del Cher amb el Yèvre, a 30 km de Bourges, al NW, és un nus de comunicacions i un important centre comercial i industrial foneries, material agrícola, aparells elèctrics, ceràmica, indústria del vidre, productes farmacèutics, calçat, mobles, etc
Les Halles
Mercat de París, fet instal·lar (~1130) per Lluís VI.
El projecte definitiu, realitzat per Victor Baltard, consistí en deu pavellons de ferro i vidre, construïts entre el 1845 i el 1866, que esdevingueren prototip de les estructures metàlliques del s XIX La construcció, ampliada del 1934 al 1936, fou enderrocada el 1973 Ricard Bofill organitzà l’espai lliure que hi quedà
Chambéry
Capital del departament de Savoia, França.
Té indústria alimentària cervesera, metallúrgiques, químiques, confecció i fabricació de vidre Centre turístic, és seu de l’arquebisbat i té tribunal d’apellació Centre d’ensenyament superior Université de Savoie 1970, i instituts universitaris Des del 1232 fou capital del comtat i, després, ducat de Savoia, fins el 1562, que la capitalitat passà a Torí, i Chambéry restà com a centre administratiu de la Savoia occidental Dels seus edificis destaquen el castell dels prínceps de Savoia, amb la Sainte-Chapelle, gòtica, i la catedral, del s XV
Namur
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…