Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Tallinn
© Meelis Lokk / www.visitestonia.com
Ciutat
Capital d’Estònia, a la costa meridional del golf de Finlàndia i a la badia de Tallinn.
Ben comunicada per ferrocarril i carretera, el seu port lliure de glaç ha estat un dels més importants per a Rússia Té establiments siderúrgics, fàbriques de maquinària, de productes químics i alimentaris El 1219 els danesos aixecaren una fortalesa al lloc de l’antic burg estonià de Lindanassa El 1284 la ciutat ingressà a la Lliga Hanseàtica i el 1346 a l’orde Teutònic Es rendí a Pere el Gran de Rússia el 1710 Després de la proclamació de la República d’Estònia 1918, fou capital d’aquesta i de la República Soviètica creada el 1940 Ocupada pels alemanys durant la…
Dvina Occidental
Riu
Riu del NW de la plana russa (1 020 km de longitud i 87 900 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj Rússia, passa per Vitebsk, Polock, Daugavpils i Riga, i desemboca a la mar Bàltica, al golf de Riga Letònia
illes Aleutianes
Arxipèlag
Arxipèlag pertanyent a Alaska, EUA, que separa la mar de Bering de l’oceà Pacífic.
Comprèn unes 150 illes i illots volcànics que, formant un arc semicircular, prolonguen la península d’Alaska en direcció a la de Kamčatka Enclou el grup de les Fox Unimak, Unalaska, Umnak, on viu la major part de la població, i Andreanof, Rat i Near Les illes del Comandant, situades a l’extrem occidental són, des del punt de vista geogràfic, part de les Aleutianes, bé que administrativament pertanyen a Rússia El clima és fred, nebulós i humit La seva població viu de la pesca principalment foques, de la ramaderia ovina i de la cria d’animals de pells precioses Una gran part de l’arxipèlag és…
Wrangel
Illa
Illa de l’oceà Artic, davant la costa NE de Sibèria, entre la mar de Sibèria oriental i la mar dels Txuktxis.
Porta el nom del seu descobridor, FP Wrangel 1823, reconeguda posteriorment 1881 com a illa per De Long Possessió de Rússia des del 1924, és habitada per txuktxis
Estònia
Estat
Estat de l’Europa septentrional que ocupa el territori comprès entre els golfs de Finlàndia i Riga; a l’est limita amb Rússia, al sud amb Letònia i a l’oest i al nord amb la mar Bàltica; la capital és Tallinn.
La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics,…
república Partenopea
Història
Estat creat pel Directori francès, per mitjà del general Championnet, al regne de Nàpols (gener-juny de l’any 1799), per formar-hi un règim favorable a França, que havia envaït el territori.
Fou sostinguda pels liberals napolitans, però els reialistes, ajudats per Rússia i Anglaterra, la combateren i enderrocaren, comandats pel cardenal Ruffo, que el mes de juny prengué la ciutat, on fou restablerta la monarquia borbònica juliol
Chaumont
Capital del departament de l’Alt Marne, a la Xampanya, França.
Centre administratiu i comercial, té algunes indústries Nus ferroviari i sobretot de carreteres El 1814 hi fou signat el tractat de la Quàdruple Aliança entre Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit, ratificat el 1815 Santa Aliança