Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Mesa Verde National Park
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0447199_COREL38058.jpg)
Vista del Mesa Verde National Park
© Corel
Parc nacional dels Estats Units d’Amèrica.
Napo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud (885 km).
Neix a la serralada dels Andes, prop del volcà Cotopaxi, a l’Equador, i desguassa a l’Amazones, després de travessar el Perú
Yukon
![](/sites/default/files/media/FOTO/kaltag_yukon_alaska.jpg)
El riu Yukon al seu pas per la localitat de Kaltag (Alaska)
Riu
Riu de l’Amèrica del Nord (2.554 km).
Neix al llac Tagish, al S del territori del Yukon Canadà, i en direcció SE-NW penetra a Alaska, on pren la direcció SE-SW, i desemboca al golf de Norton, a la mar de Bering Rep, per la dreta, el Teslin, el Big Salmon, el Pelly i el Stewart, provinents de les Muntanyes Rocalloses, el Porcupine i el Koyulik, i, per l’esquerra, el Takhini, el White i el Tanana El seu cabal és superior a 4000 m 3 /s
istme de Panamà
Istme que uneix l’Amèrica Septentrional i l’Amèrica Meridional, deixant a banda i banda l’Atlàntic i el Pacífic.
Amb una longitud d’uns 700 km i una amplada entre els 50 i els 200 km, descriu una doble corba en forma d’essa i pertany a Panamà, llevat de la Zona del Canal que és administrada conjuntament amb els EUA
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l…
l’Havana
![](/sites/default/files/media/FOTO/288064.jpg)
L’Havana. Plaça de José Martí
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de Cuba; té l’estatus de província independent i fa les funcions de capital de la província homònima (5 731 km2; 636 889 h [est 1989]).
És situada al NW de l’illa, a la costa de l’estret que uneix la badia de l’Havana a la mar La forta evolució demogràfica començà al segle XIX, amb els colons espanyols emigrats d’altres països llatinoamericans i més tard amb el creixement desmesurat de la població turística nord-americana Fins a la revolució del 1959 no es començà a planificar el desenvolupament de la ciutat descentralització a favor d’altres ciutats i creació d’un cinyell agrícola al seu entorn L’aglomeració urbana de l’Havana comprèn els municipis de Guanabacoa, Marianao, Regla, Santa María del Rosario i Santiago de las…
Coco
Riu
Riu d’Amèrica Central, anomenat també Segovia
(750 km).
Neix a l’extrem meridional d’Hondures, penetra a Nicaragua i després fa frontera entre ambdós països, seguint la direcció nord-est Des de Bocay, el seu curs és accidentat per nombrosos salts i cascades fins a arribar a la plana costanera, on és navegable Desemboca a la mar de les Antilles, formant un delta
pol sud
Punt on l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície a 90º de latitud sud.
És un dels dos pols terrestres , oposat al pol nord, i es troba al continent de l’Antàrtida Geogràficament coincideix on hi ha l’estació Amundsen-Scott, establerta des del 1956 i que ha estat permanentment habitada des d’aquell any L’explorador noruec Roald Amundsen fou el primer d’arribar al pol sud, el 1911, seguit pel britànic Robert F Scott 1912 i el nord-americà Richard E Byrd 1929
corrent de Kuro-Shio
Corrent càlid de l’hemisferi boreal, a l’oceà Pacífic.
Format al N de les Filipines, pren aquella mateixa direcció i, a l’alçada de Taiwan, assoleix una velocitat de 160 a 180 cm/s, amb 28°C de temperatura en superfície a l’agost i 35 de salinitat A l’alçada del parallel 35° topa amb el corrent fred d’Oya-Shio, i al parallel 39° es divideix en dos grans braços, un dels quals arriba fins a les costes occidentals de l’Amèrica del Nord Pot arribar a emportar-se més de 30 milions de metres cúbics d’aigua per segon