Resultats de la cerca

Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen elsangles de l’edifici i del cos central

El conjunt principal es desenvolupa dins un quadrat, amb torres suspeses en elsangles Passà a la corona, i Caterina de Mèdici féu afegir posteriorment 1547 sobre el pont, damunt el riu, un cos allargat amb tres plantes de galeries decorades a la italiana

Nucli pesquer desenvolupat en un antic nucli fortificat, té indústries derivades de la pesca, i drassanes És port d’escala en la ruta de la mar del Nord i estació balneària La part alta de la ciutat conserva les muralles s XIII i el seu beffroi Antiga capital de la tribu celta dels mòrins, els romans construïren prop la ciutadella de Bonònia que donà el nom a l’actual ciutat una fortalesa Gesoriacum , utilitzada com a pont per a conquerir Bretanya Durant l’edat mitjana esdevingué capital del comtat de Boulogne, annexat a la corona francesa en temps de Lluís XI 1477 Durant la…

És un dels ports de pesca més importants de la costa atlàntica L’entrada al port antic conserva les torres de Saint-Nicolas i de la Chaîne Hi ha diverses indústries construccions navals i aeronàutiques, metallúrgiques i conserveres Domini anglès 1152-1226 i 1360-72, fou recuperat pels francesos el 1372 amb la collaboració de la flota castellana d’Enric II, comandada per Ambrogio Boccanegra, que afavorí les relacions comercials d’aquest port amb Castella En el marc dels conflictes de religió a França, suportà un setge de les tropes reials, que donà pas al tractat de La Rochelle 1573, pel qual…

La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…

S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

Situació i presentació És situat a la part central de la Conca de Barberà, al N de la comarca en sentit estricte Confronta al N i l’W amb el de Passanant, al NE amb el de Conesa, al SE amb el de Rocafort de Queralt, al S amb el de Sarral i al SW amb el de Solivella Disposat a la serra del Tallat dita serra de Forès en aquest sector, a l’interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel N, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’W del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats 870 m Per la part meridional del terme, mirant a la Conca, corren…

Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme

Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…