Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
ducat de Saxònia-Wittenberg
Història
Territori alemany format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Albert II (mort el 1298), fill segon del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània.
El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia
comtat de Sponheim
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, creat al s. X a ambdós costats del Mosel·la.
A la mort 1223 del comte Godofred III sorgiren tres línies la dels comtes de Sponheim-Starkenburg , dita Comtat posterior , la dels comtes de Sponheim-Kreuznach , dita Comtat anterior , i la dels comtes de Sponheim-Blankenberg Aquesta darrera se subdividí en les branques dels comtes de Sponheim-Heinsberg i dels comtes de Sponheim-Lewenberg
marca Obertenca
Territori posat sota la jurisdicció de la família noble dels obertencs.
Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del s X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al s XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal
Hieràpolis
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat frígia bastida a l’època hel·lenística pel rei Èumenes de Pèrgam sobre Pamukkale, a la vora del riu Menderes (segle II aC).
Annexada a Roma 133 aC en caure el reialme, de les seves ruïnes hom pot destacar un carrer columnat i restes d’un teatre, d’unes termes i d’altres edificis oficials Enderrocada per un terratrèmol l’any 17, revisqué als segles II i III Les restes foren declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988
Esquilí
Turó
Nom d’un dels set turons on fou fundada la ciutat de Roma.
Hi han estat trobades restes d’un hipogeu amb pintures murals s III aC que enllacen la tradició pictòrica etrusca amb la romana representen escenes de la primitiva història de Roma i són considerades com una mostra de l’escola de Fabi Píctor Al s IV dC hi fou construïda la basílica de Santa Maria Major
Sens
Ciutat
Ciutat del departament de Yonne, a la Borgonya, França.
Centre mercantil, té adoberies i indústries mecàniques, de la fusta i de plàstics Bisbat catòlic arquebisbat al s III i bisbat el 1622 La galloromana Agedincum fou capital dels sènons i conserva muralles, banys i teatre dels temps romans La catedral de Saint-Étienne, començada a construir l’any 1140, és ornamentada amb uns vitralls policromats dels s XII-XIII i una portalada del primer gòtic
Cirene
Ciutat
Antiga ciutat del planell libi, principal centre de la Cirenaica
, situada a 15 km de la costa, fundada cap al 630 aC per colons espartans de Tera.
La llegenda, però, fa provenir el seu nom de la nimfa Cirene , filla d’Hipseu, rei dels làpites Durant el segle següent fou base de fundacions de noves ciutats Adquirí importància a causa de la seva riquesa agrícola blat i llana Mantingué bones relacions amb Egipte, país amb el qual s’unificà pel casament de Ptolemeu III Evergetes i Berenice L’any 74 aC fou annexada per Roma
Magnèsia
Ciutat
Antiga ciutat de la Cària, prop del riu Leteu, afluent del Meandre.
Fundada pels magnesis de Tessàlia, fou conquerida pels perses el 530 aC Després de la lluita entre els diàdocs segle III aC, manifestà la seva fidelitat a Roma, i fou declarada ciutat lliure per Sulla N'hi ha ruïnes notables odèon, gimnàs, teatre, estadi, particularment d’un temple construït a l’època hellenística per Hermògenes Aquest temple, perípter i amfipròstil, posseïa un notable fris amb el combat de les amazones
Tral·les
Ciutat
Antiga ciutat de la Cària, prop del riu Meandre (actual Menderes), corresponent a l’actual Aydin.
Fundada, segons la llegenda, per argius i tracis, fou sotmesa als perses segles VI-IV aC, als selèucides s III-II aC, al regne de Pèrgam —després de la pau d'Apamea 188 aC— i als romans 133 aC Reconstruïda per August després d’un terratrèmol 27, fou florentíssima Hi ha restes del teatre, l’estadi, el temple de Dionís, el gimnàs i nombroses escultures, actualment al museu de Constantinoble
imperi Bizantí
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…