Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Índies Orientals
Història
Denominació que reberen els territoris de l’Extrem Orient per oposició a les Índies Occidentals
.
Bé que de primer el nom es referí a la Xina, l’Índia i el Japó, s’estengué a d’altres possessions europees al SE asiàtic i a Oceania, en particular a les colònies holandeses a Indonèsia El nom fou adoptat també per diverses companyies comercials que traficaven entre Europa, l’Àsia oriental i Oceania, com la Companyia de l’Índia Oriental 1599 i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals 1602
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem Orient No obstant…
Occitània
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
País de l’Europa Occidental, situat a la meitat meridional de l’hexàgon que constitueix l’Estat francès.
Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…
Sant Pere de Ribes
L’església neogòtica de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, als vessants meridionals del massís de Garraf (Montgròs, 358 m, al NW).
Situació i presentació Limita amb els municipis d’Olivella N, Canyelles NW, Vilanova i la Geltrú W i Sitges E i S El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors 285 m, a més d’altres que oscillen entre els 200 i els 288 m A migdia hi ha Penya Riscla 308 m, el puig de Prubelles 168 m i el Pedroell 75…