Resultats de la cerca

Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…

Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca es conserven al Museu Municipal de Reus Pertanyen als s III-I aC

És el centre de la regió vinatera que dóna nom al brandi o conyac que surt de les destilleries de la localitat La regió de Cognac es divideix en diferents comarques, segons les classes de conyac la Grande Champagne i Petite Champagne al sud del riu, Borderie al nord, i Fins Bois, Bons Bois i Bois Ordinaires Cognac pertangué als comtes, després ducs, d’Angulema, un dels quals, Lluïsa de Savoia, la convertí en la seva residència favorita El 1526 hi fou signada la Lliga de Cognac Disputada durant les guerres de religió, fou lliurada als protestants com a plaça de seguretat arran del…

Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…

Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà, per casament…

És un nucli industrial i turístic de la ruta dels castells del Loira Centre del petit país anomenat Blésois, entre els seus monuments destaca el castell, bastit en diverses etapes l’ala de Lluís XII 1498-1503 és gòtica, la de Francesc I 1515-24, on hi ha la famosa escala de planta octagonal, representa la consolidació del Renaixement en l’arquitectura francesa, i la de Gaston d’Orléans 1635-38 és una obra clàssica de François Mansard Sobresurten, també, l’església gòtica de Saint-Louis s XVI, reconstruïda al s XVII, el pont sobre el Loira 1717-24, diversos hôtels renaixentistes i la basílica…