Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Palerm
La catedral de Monreale, construïda el 1174 pel rei Guillem II de Sicília, a Monreale, població de la província de Palerm, Sicília
© B. Llebaria
Salso
Riu
Riu de Sicília, el més llarg de l’illa (111 km), que en l’antiguitat constituí la frontera entre la Sicília cartaginesa i la grega.
Neix als monts Madonie i desguassa a la mar de Sicília, al S de l’illa, a l’E de Licata
comtat d’Agosta
Història
Comtat que comprenia la ciutat siciliana d’Agosta (Augusta), creat per Frederic II de Sicília, el 1336, a favor de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, gonfanoner de Sicília, mort el 1348.
El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta
Simeto
Riu
Riu principal de Sicília (88 km).
Neix als monts Nebrodi, corre, en direcció N-S, a l’W de l’Etna, gira després a l’E i desguassa a la Mediterrània, al golf de Catània, al S de la ciutat Rep el Salso, el Dittaino i el Cornalunga
Erice
Ciutat
Ciutat de Sicília, a la província de Trapani.
Centre agrícola cereals De l’antic temple dedicat a la deessa de la fecunditat Venus Ericina , només en resten els fonaments i la piscina
Leonforte
Ciutat
Ciutat de Sicília, a la província d’Enna.
Centre agrícola, amb producció d’oli, vi, taronges i hortalisses Té un notable palau senyorial
ducat d’Atenes
Els ducats d’Atenes i Neopàtria en temps d’Alfons Frederic
© fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes
.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…