Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
golf de Venècia
Golf
Gran golf format per l’extrem septentrional de la mar Adriàtica, des de la costa de la península d’Ístria fins al delta del Po.
Les seves costes, al sector italià, són baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels alluvions de l’Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta i Adige i Po Hi ha els ports de Venècia i Trieste, aquest al golf homònim
Carbonia
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Esglésies
.
Fundada l’any 1938 enmig d’una conca carbonífera, la població, immigrada de diverses parts d’Itàlia, s’incrementà ràpidament fins que, a la dècada dels setanta, declinà arran del tancament de l’explotació carbonífera, però fou represa posteriorment amb l’extracció de lignits
Tol’atti
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Samara, Rússia.
Té indústries químiques cautxú sintètic, metallúrgiques i mecàniques Ha esdevingut un dels principals centres de fabricació d’automòbils Fou bastida al lloc actual, el 1955, vora el pantà de Kujbysěv quan aquest submergí l’antiga ciutat El 1964 canvià l’antic nom de Stavropol’ per l’actual, en honor del comunista italià Palmiro Togliatti
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n'és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…
castell de Chambord
![](/sites/default/files/media/FOTO2/castell_de_chambord.jpg)
El castell de Chambord
Castell
Castell situat prop de Blois (Orleanès), al departament de Loira i Cher, una de les mostres més notables de l’arquitectura renaixentista francesa.
Fou bastit per ordre de Francesc I damunt un pavelló de caça dels comtes de Blois 1519-47 en féu els plans probablement l’italià Bernabei Domenico da Cortona, però els realitzà Pierre Nepveu, dit Trinqueau El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, conté una doble escala helicoidal a l’exterior, grans torres cilíndriques voregen els angles de l’edifici i del cos central
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
Villa Borghese
Antiga vil·la fundada a Roma al començament del s XVII pel cardenal Scipione Caffarelli Borghese.
La construcció és obra de l’arquitecte holandès Jan van Santen Vasanzio, i els jardins foren dissenyats per Domenico Savino Transformada en part als ss XVIII i XIX, el 1902 fou adquirida per l’estat italià i actualment és parc públic de Roma Conté la Galleria Borghese , que posseeix la important collecció d’obres d’art reunida pels prínceps Borghese pintures de Sandro Botticelli, Antonello da Messina, Rafael, Correggio, Ticià, Caravaggio, etc escultures de Bernini, Antonio Canova, etc
Olbia de Provença
Ciutat
Ciutat grega antiga del terme municipal de Hyères (Provença).
Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs El nom d’Olbia ‘feliç’,‘afortunada’ li fou donat com a signe de bon auguri De petites dimensions 2,7 ha, té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal La seva ocupació continuà en època romana
ducat d’Aosta
Història
Fou cedit com a comtat d’Aosta, a la primera meitat del s XI, pel rei Rodolf III de Borgonya al comte Humbert I Blancamà de Savoia; des d’aleshores ja no sortí d’aquesta família.
L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos
Bernina
Serralada
Serralada dels Alps, al cantó dels Grisons, Suïssa, entre les altes valls de l’Adda i de l’Inn.
La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner