Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Costa d’en Blanes
Urbanització
Urbanització turística del municipi de Calvià, entre Palmanova i Portals Nous.
Projectada els anys seixanta, és coneguda perquè hi residí el canceller austríac Bruno Kreisky
Blaquernes
Barri
Barri de Constantinoble, prop del Corn d’Or i de l’extrem septentrional de la ciutat, que constituïa la regió XIV.
Hi residí la cort imperial bizantina des del s XII En destacava l’església de la Mare de Déu de Blaquernes El nom inspirà segurament el nom lullià de Blanquerna
Cafarnaüm
Localitat
Localitat de Galilea, vora el llac Tiberíades.
Jesús hi residí després d’haver deixat Natzaret, i fou el centre de la seva activitat apostòlica a Galilea Ha estat identificada amb Tell Ḥūm, destruïda vers el s VII dC
Qiryat Yearim
Vila gabaonita de Palestina, prop de Jerusalem.
Sotmesa als israelites, fou agregada a Judà Hi residí, a mans dels filisteus, l'arca de l’aliança, que David traslladà d’allí a Jerusalem Hom en discuteix l’emplaçament És un dels llocs probables de l’ Emmaús del Nou Testament
Meudon
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França.
Centre industrial automòbils i explosius, té un observatori astrofísic en un castell construït el 1706 per Hardouin-Mansard, un museu Rodin a la casa on residí l’artista i la famosa Terrasse de Meudon, amb una bella panoràmica sobre la capital
Alamūt
Història
Fortalesa persa el nom de la qual significa ‘niu d’àligues’.
Situada estratègicament a la serralada d’Elburz, al NE de Qazvīn El fundador de la secta islàmica dels “assassins” Ḥasan ibn Sabbaḥ al-Rāzī la convertí en base de les seves expedicions 1090, i des d’aquest moment hi residí el Dā'ī al-du'āt o gran mestre del moviment, fins que Hūlāgū l’assetjà i assassinà l’últim d’ells, Rukn al-Dīn 1256
Nicomèdia
Ciutat
Ciutat de la Bitínia, a la Propòntide (mar de Màrmara), prop de l’actual població turca d’Izmit.
Construïda el 264 aC per Nicomedes I, al lloc d’una antiga colònia megàrica destruïda per Lisímac, fou capital del regne de Bitínia, i després del 74 aC de la província romana del Pont i la Bitínia Plini el Jove hi residí, i fou també la seu predilecta de Dioclecià, que l’embellí amb basíliques, palaus, pòrtics, buleuteris, etc Fou saquejada pels escites al segle IV S'han conservat les ruïnes de les muralles i torres de la ciutat i de l’acròpolis i altres edificacions de l’època romana
castell de Bellver
© B. Llebaria
Castell
Castell situat a 2,5 km de Palma (Mallorca), a l’oest, sobre un turó cobert de bosc de pins, dominant la costa.
Fou construït per l’arquitecte Ponç Descoll per ordre de Jaume II de Mallorca, com a residència reial i fortalesa alhora Les obres començaren vers el 1300 La construcció, amb carreus, és d’estil gòtic, de vastes proporcions i de planta circular Assentat sobre dos murs concèntrics, el perímetre és interromput per tres torres semicirculars unides al cos principal, a més de la de l’homenatge, exempta, que hi comunica a través d’un pont i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l' Olla El pati d’armes, molt ampli, és voltat d’una doble galeria, d’arcs de mig punt la baixa i d’…
Sant Honorat
Ermita
Ermita del puig de Randa, situada prop d’un precipici al seu vessant meridional, dins el municipi d’Algaida (Mallorca).
Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del s XIX El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades
la Trinitat de Valldemossa
Ermita
Convent
Ermita i convent d’ermitans, del municipi de Valldemossa (Mallorca), prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.
Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual, després de l’…