Resultats de la cerca

Fou la Colonia Augusta Buthrotum dels romans, i tingué importància sota Bizanci i sota Venècia Hi són conservades restes de les muralles, el teatre i l’acròpolis

Aliada de Milet i Atenes, fou destruïda pels perses a la primera guerra mèdica segle V aC, formà part de la lliga de Delos al segle IV aC i fou conquerida per Roma segle II aC Encara hi ha restes de les muralles de l’acròpolis, d’aparell pelàsgic, del teatre i del temple Apollo Dafnèfor segle VI aC, que posseeix importants relleus

Construïda el 264 aC per Nicomedes I, al lloc d’una antiga colònia megàrica destruïda per Lisímac, fou capital del regne de Bitínia, i després del 74 aC de la província romana del Pont i la Bitínia Plini el Jove hi residí, i fou també la seu predilecta de Dioclecià, que l’embellí amb basíliques, palaus, pòrtics, buleuteris, etc Fou saquejada pels escites al segle IV S'han conservat les ruïnes de les muralles i torres de la ciutat i de l’acròpolis i altres edificacions de l’època romana

Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de…

La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada a l’antiga Licaònia , formà part de Frígia i posteriorment passà a l’imperi Persa fins al segle IV aC, que fou conquerida per Alexandre el Gran A la mort d’aquest se n'empararen els selèucides i, sota el domini romà, fou una de les principals ciutats de la Cilícia i un centre del cristianisme primitiu hom hi celebrà concilis els anys 231 i 277 El 1069 els turcs seljúcides la conqueriren a l’imperi Bizantí i li donaren el nom actual

La capital és Limín Forma part de la Macedònia i, administrativament, pertany al nomós de Kabala De forma circular i constituïda per roques cristallines recobertes de formacions paleozoiques, s’eleva, en la part central, fins als 1028 m Conreus d’oliveres i vinyes De l’antiga riquesa minera resten només a l’actualitat explotacions de zinc a la costa SW Habitada pels tracis, fou conquerida pels perses, però, tot seguit, s’alià amb Atenes Possessió macedònia, fou ocupada pels romans 196 aC i gaudí d’una notable prosperitat Possessió bizantina a partir del segle IV, passà a poder dels turcs el…

Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau…

Bastit entre roques, és constituït per dues cambres naturals, obertes per dalt, comunicades per galeries al davant hi ha les ruïnes d’un altre temple Les galeries són adornades amb relleus l’una mostra dues llargues processons de divinitats, i l’altra presenta el rei Tudhaliaš IV abraçat pel déu de la tempesta Bastit durant el darrer període hitita segle XIII aC, consagrà el culte oficial, molt influït per la religió dels hurrites Prop del santuari hi ha el jaciment arqueològic més important del regne frigi, conegut per ciutat de Mides Midas Shehri, que comprèn les restes d’una…

Avui una esglesieta dedicada a sant Jordi en corona el cim, que és un dels miradors de la ciutat