Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
vescomtat de Tursan
Història
Territori del ducat de Gascunya travessat per l’Ador al sud de Mont de Marsan i flanquejat per la Chalossa i l’Armanyac.
Format al final del segle X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del segle XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Oman

Estat
Estat del SE de l’Aràbia, limitat al N pel golf d’Oman, a l’E per la mar d’Aràbia, al S per l’oceà Índic, al SW pel Iemen, i a l’W per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units; des del 1967 en formen també part les illes Kuria Muria, reivindicades pel Iemen; la capital és Masqat.
La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…