Resultats de la cerca

Tenen llarga tradició les indústries tèxtils és conegut un tipus de teixit de cotó amb el nom de cambrai altres indústries són les alimentàries Nucli comercial, posseeix un actiu port fluvial La ciutat, molt castigada per les dues guerres mundials, conserva la catedral segle XVIII, refeta al XIX, l’església de Saint-Géry segle XVIII, l’antiga porta del palau episcopal 1623 i un notable beffroi segle XV Correspon a l’antiga Cameracum romana bisbat des del segle VI arquebisbat des del 1559, els bisbes foren senyors, des del segle X, del comtat de Cambrai , erigit al segle XVI en ducat Formà…

La capital és Caen

És un nucli de predomini industrial, amb indústries diversificades tèxtil sedera, alimentària formatges i derivats de la llet, construcció de maquinària agrícola, mecànica de precisió, ceràmica i joguines

La capital és Elista Compresa dins la depressió caspiana, al SW del Volga, la major part del territori és sota el nivell de la mar El clima és continental sec 150-350 mm de pluja anuals, i la vegetació, d’estepa El drenatge és insuficient, amb fondalades sense desguàs ocupades per llacs salats Els calmucs i els russos són majoritaris, i hi ha minories de kazakhs, txetxens i daguestànics prop del 20% La densitat és escassa, i predomina clarament el poblament rural La base de l’economia és la ramaderia ovelles, vaques, porcs, cavalls i alguns camells L’agricultura cereals, farratge, melons és…

Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al segle XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes

Comprenia les províncies de Càller, Arborea, la Barbaja i la Gallura Tenia un governador, amb residència a Càller

Fora d’un curt període al s XV, restà sempre lligat a branques de la família güelfa dels ducs de Brunsvic El castell de Calenberg fou residència ducal fins al trasllat d’aquesta a la ciutat de Hannover

La mateixa Babilònia de l’última època rep sovint el nom de Caldea, pel motiu de la dinastia regnant

Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa segle V aC Al segle II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al segle VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs