Resultats de la cerca

Construït entre el 1775 i el 1832 S'estén des de la confluència de l’Armançon i el Yonne, afluent del Sena, seguint el curs de l’Armançon i després el de l’Ouche passa per Dijon i desemboca al Saona a Saint-Jean-de-Losne 242 km

El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…

La capital era Dijon Comprenia els departaments de Costa d’Or, Nièvre, Saona i Loira, i Yonne Desaparegué al gener del 2016 en fusionar-se amb el Franc Comtat en la nova regió administrativa de Borgonya i Franc Comtat

És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el Mâconnais És una…

Al segle V l’assentament dels burgundis donà nom a la regió Aquest poble hi establí un regne, que el 534 fou annexat a la monarquia franca un dels regnes en què tot sovint es dividí aquesta constituí el primer regne de Borgonya, el qual, arran de la divisió de l’herència carolíngia 843, es prolongà, a través de particions, reconstitucions i canvis de nom, fins a la seva annexió a la corona del Sacre Imperi 1032, dins el qual formà una unitat nominal coneguda finalment com a regne d’Arle La part atribuïda a Carles el Calb pels tractats de partició constituí el ducat de Borgonya…

La construcció és obra de l’arquitecte holandès Jan van Santen Vasanzio, i els jardins foren dissenyats per Domenico Savino Transformada en part als ss XVIII i XIX, el 1902 fou adquirida per l’estat italià i actualment és parc públic de Roma Conté la Galleria Borghese , que posseeix la important collecció d’obres d’art reunida pels prínceps Borghese pintures de Sandro Botticelli, Antonello da Messina, Rafael, Correggio, Ticià, Caravaggio, etc escultures de Bernini, Antonio Canova, etc

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…

Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…

Situada al nord-est de París, sobre el canal Ourcq Hi destaca la indústria de l’automòbil