Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Landes
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Mont de Marsan
Landerneau
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament francès de Finisterre.
Situada a la desembocadura de l’Elorn, té indústria de la confecció Hi ha dues esglésies dels s XVI i XVII
Lambersant
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament francès del Nord.
Situada al NW de Lilla, actualment forma part de l’aglomeració d’aquesta ciutat Nucli industrial teixits, ceràmica, mobles, indústries químiques perfums i tints
Lagny-sur-Marne
Ciutat
Ciutat de França, al departament de Sena i Marne.
Antiga plaça forta medieval, bastida entorn d’un monestir fundat al s VIII Nucli industrial
Lagaš
Ciutat
Antiga ciutat sumèria, a la part meridional de Babilònia, entre el Tigris i l’Eufrates, amb la ciutat sagrada, Girsu (actualment Tello).
Ocupada ja al IV millenni, tingué una gran importància un segle més tard sota Eannatum i Entemena Posteriorment fou seu del príncep Gudea
golf de Lacònia
Sector de la Mediterrània entre els caps de Taínaron i Maléas, al migjorn del Peloponès i davant l’illa de Citera.
Hi desemboca l’Eurotas
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
Kvarken
Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…
Kuš
Història
Regió de Núbia a l’època faraònica.
Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i…