Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Gran Est
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Estrasburg Comprèn els departaments d’Ardenes, Mosa, Meurthe i Mosella, Mosella, Baix Rin, Alt Rin, Vosges, Alt Marne, Aube i Marne Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions de la Lorena, Xampanya-Ardenes i Alsàcia, i entrà en vigor el gener del 2016
Occitània
Regió administrativa
Regió administrativa de França, a la part centre-sud de l’Estat.
La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània pròpiament dita, a més del territori català
Borgonya-Franc Comtat
Història
Regió administrativa de França.
La capital és Dijon Comprèn els departaments de Costa d’Or, Nièvre, Saona i Loira, Yonne, Jura, Doubs i Alta Saona Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i entrà en vigor a partir del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Borgonya i el Franc Comtat
Alts de França
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
Comprèn els departaments de Somme, Oise, Aisne, Nord i Pas-de-Calais La capital és Amiens En vigor des del gener del 2016, fou creada amb la fusió de les antigues regions administratives de la Picardia i de Nord-Pas-de-Calais
Mont Athos
Territori autònom i monàstic grec, que ocupa la més oriental de les tres penínsules de la Calcídica.
Ocupa 335 km 2 , i hi ha el mont Athos , la muntanya que li dona nom Tota la península és habitada per monjos ortodoxos , i per això és anomenada també Hágion Óros Άγιον Όρος, ‘muntanya santa’, i els seus habitants i les seves tradicions, hagiorites Al segle IX hi aparegueren els primers monjos, vinguts de Palestina, de Síria i d’Egipte, els quals feien vida eremítica L’any 963, sant Atanasi de l’Athos fundà el principal monestir, la Gran Laura, i hi instaurà així la vida cenobítica Els monestirs augmentaren aviat fins al nombre de 20, subsistents encara avui A partir dels segles XII-XIII…
batalla del Somme
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al curs alt del riu Somme, al nord-est del departament del mateix nom i al sud-est del Pas de Calais, entre l'1 de juliol de 1916 i el 18 de novembre de 1916.
D’una durada total de 141 dies, fou la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial Planejada com una ofensiva aliada francobritànica sobre el front occidental, en principi havia de ser duta a terme per un nombre similar de tropes britàniques i franceses, però l’inici pocs mesos abans de la batalla de Verdun desvià bona part dels efectius francesos, que foren substituïts per britànics Després d’uns avenços escassos, el front s’estabilitzà en una línia d’uns 25 km, al llarg dels quals ambdós bàndols s’enfrontaren en sagnants combats d’atrició Bé que els aliats tan sols aconseguiren…
Carpats

Fotografia panoràmica de la serralada dels Carpats, a Vysokiy Verh
Rastan | Dreamstime.com
Serralada
Serralada del plegament alpí situada al sud-est d’Europa Central.
Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est, a la zona on conflueixen les fronteres de Polònia, Ucraïna i Eslovàquia Continuen…
baronia de Caropipi
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1404, a Simó de Vallgornera, baró d’Assaro.
Carolina
Colònia anglesa (després britànica) que corresponia als actuals estats nord-americans de Carolina del Nord i Carolina del Sud.
El seu territori fou descobert el 1512 per Juan Ponce de León Fou concedit per Elisabet I d’Anglaterra 1584 a Walter Raleigh, el qual intentà de fundar-hi establiments, però fracassà El 1650 tingueren lloc els primers assentaments a l’actual Carolina del Nord Quant a Carolina del Sud, el 1564 Jean Ribault, enviat per Carles IX de França, hi fundà una efímera colònia En 1663-65 Carles II d’Anglaterra concedí el territori situat entre 31° i 36° de latitud nord a una companyia de nobles anglesos, els quals l’anomenaren Carolina en honor de llur monarca, i estimularen l’establiment de nous colons…
Carlat
Vila d’Alvèrnia, al departament de Cantal, França, a l’est d’Orlhac.
Situada al massís de Cantal, al peu d’una roca basàltica on s’alçava l’antic castell de Carlat , centre del vescomtat de Carladès, enderrocat el 1603 per Enric IV de França